Sitja de la Torrassa
L'Hospitalet de Llobregat

    Barcelonès
    La Torrassa
    Emplaçament
    Prop del pont d'en Jordà
    24

    Coordenades:

    41.36857
    2.12674
    426968
    4580041
    Número de fitxa
    08101 - 273
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Ibèric
    Romà
    Segle
    VaC-VdC
    Estat de conservació
    Dolent
    Excavació antiga i restes no conservades
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (CC.AA 14587)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Administrador de Infraestructuras Feroviarias (ADIF)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Sitja excavada l'any 1934 en un marge al costat de la via del tren. Així, doncs, es trobaria tallada en les toves argiles del gran desnivell que separa el barri de la Torrassa del de Santa Eulàlia. Aquest desnivell marcaria la fi del terreny quaternari antic (La Torrassa) separat del quaternari recent (Santa Eulàlia) i de fet permet donar diverses valoracions al lloc a través de les èpoques.
    Es va poder datar diferents èpoques de la sitja, a través del seu material arqueològic. Del moment ibèric ple, tindria relació amb l'estructura comercial portuària del Llobregat.
    El segon moment es tracta de la primera gran transformació del medi amb la implantació del model romà d'explotació del territori (125 aC-75 aC), en que tota l'àrea catalana no canvia profundament. Es pot trobar dualitat de modes d'ocupació i explotació del sòl, ja que al costat de les villae es troba encara els antics poblats, amb una vida cada cop més esmorteïda. El material arqueològic trobat cal relacionar-lo amb la fase d'amortitzacions de sitges que s'albira a tot el Baix Llobregat: La Riba, Can Miano, Sant Boi, Sant Andreu.
    El darrer moment d'utilització es fa durant el Baix Imperi, un altre dels moments problemàtics a la zona. És evident que en aquest moment la sitja ja no és de caràcter comercial o està lligada a un assentament ibèric, sinó que té relació a una via, com unitat mínima d'explotació agrícola del territori.
    Molt probablement aquesta via és la que s'ha trobat sota Santa Eulàlia de Provençana, el nom de la qual deriva clarament d'un possessor romà: PROVIUS o PROVENTIUS i que, de fet, va formar el primer nom de la ciutat de L'Hospitalet: Provençana.

    La segona foto està treta d l'inventari de patrimoni arqueològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i és obra de Jordi Ramos.

    Excavació realitzada l'abril de 1934. Els materials es dipositaren al Museu d'Història de Barcelona i restaren oblidats; fins que l'any 1981 es van poder estudiar.

    DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona.
    SOLIAS ARÍS, J.M. (1990). El Poblament del Curs Inferior del Llobregat en època Ibèrica i romana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. Facultat de Geografia i Història. Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.