Sitges de la plaça Verdaguer
Sant Just Desvern

    Baix Llobregat
    Pl. Verdaguer, s/n.
    Emplaçament
    Al nucli urbà.

    Coordenades:

    41.385726106031
    2.0754236073043
    422696
    4581991
    Número de fitxa
    08221 - 84
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    II-I aC.
    Estat de conservació
    Dolent
    No es coneix la ubicació exacta de les sitges localitzades l'any 1965 i en conseqüència no es pot determinar l'estat de conservació del jaciment.
    Protecció
    Legal
    BPU
    BCIL
    BPU-78
    BCIL número de registre 221-I per aprovació de la Comissió d'Urbanisme del 7 de maig de 1987.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    CCAA 12938
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Just Desvern, Plaça de Jacint Verdaguer, 2, 08960
    Autoria de la fitxa
    David Torres Rodríguez - Kuanum

    Jaciment arqueològic localitzat durant unes obres d’urbanització realitzades a la plaça de Jacint Verdaguer l’any 1965.

    Es van excavar 4 sitges, dipòsits d’emmagatzematge de cereal, d’època romana republicana datades entre els segles I-II aC. Les sitges, excavades al terreny natural, estaven agrupades i presentaven secció ovoidal. A més d’aquestes estructures, es va recuperar un fragment de molí de mà i material ceràmic.

    La primera referència a la troballa de les quatre sitges correspon a l’any 1965, sense una ubicació exacta de les estructures. L’any 1996 David Guasch, Francesc Xavier Menéndez i Josep Maria Solias, en descriure les restes arqueològiques de can Ginestar, parlen de la troballa de ceràmica comuna romana, medieval i fragments de tegulae al jardí d’una de les cases de la plaça de Jacint Verdaguer.

    Abans del 31/07/2002, a la dreta de la porta principal d’entrada a l’Ajuntament es va situar una caixa de formigó per connexions de telefòniques, arran de les obres del nou Ajuntament. Els instal·ladors van donar avis que sota unes lloses de mares vermells, apareixien restes humanes. Jordi Amigó, arxiver municipal, que havia fet d’arqueòleg abans de treballar d’arxiver, va netejar les terres del damunt i va fotografiar la part visible de l’esquelet que va aparèixer a un metre de fondària. Pel tipus de lloses planes que cobrien l’esquelet es pensa que pot ser una tomba dels segles X o XI.

    GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 7, p. 22.

    PÉREZ CONILL, Jordi (1987). "Prehistòria i Història Antiga". Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Fitxa, 78. Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.

    SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.

    SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.

    TAULA DE REDACCIÓ (1979). "La Penya del Moro: inici de la cultura ibèrica". La Vall de Verç, núm. 10, p. 6.

    VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. Sant Just Desvern.