Sínia del Temporal
Vilobí del Penedès

    Alt Penedès
    Torrent de la Planota
    Emplaçament
    Sota el turó de Bellver, a tocar el torrent de la Planota

    Coordenades:

    41.3983
    1.6573
    387758
    4583843
    Número de fitxa
    08304 - 105
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    s.XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 78404CF8874S11
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Antiga sínia ubicada al Nord del terme de Vilobí, a l'àrea del torrent de la Planota. Es tracta d'una estructura formada per un pou d'uns 110 cm de diàmetre excavat al terra que connecta directament amb la mina d'aigua i es troba revestit amb rajoles. A la superfície, la boca del pou es protegeix amb una estructura rectangular feta amb maons de 152 cm de llargada x 110 d'amplada x 89 cm d'alçada. A ambdos costats d'adossen dos braços rectangulars que s'adossen a la base de 44 cm d'ample x 138 de llarg x 138 d'alçada, sobre els quals es recolzen els dos eixos, la roda central i la de pinyons, i el fust horitzontal que finalitzava en un arnés per l'animal.
    Es tracta d'una sínia de rosari. Cap als anys 1915-1920, les necessitats d'aigua van anar creixent degut a l'extensió del regadiu, i això va provocar la construcció de sínies al costat dels pous. La sínia era semblant a un pou, amb el seu túnel i boca, i es connectava mitjançant un corredor amb la mina del pou, la qual cosa l'omplia d'aigua. L'aigua de la sínia s'extreia mitjançant un procedint mecànic, que consistia en dos eixos lligats, un vertical i un altre hortizontal, que movien una roda entorn a la qual es col·locava una cadena que anava justa dintre d'un tub. L'aigua es dipositava directament a l'estructura quadrangular que servia de bassa. Als eixos es lliga una biga de fusta de gran llargada, a l'extrem de la qual penja un tros de cuiro. Aquest aparell servia per lligar un animal que donava voltes i feia girar els eixos, la roda i la cadena per extreure l'aigua. Les sínies construïdes a finals dels anys vint ja no eren de catúfols, sinó de rosari. Així l'aigua era pouada per una cadena que anava justa dintre d'un tub.Aquest tub, de tant en tant, s'estrenyia per tal de permetre la recollida de l'aigua. D'igual forma que amb els catúfols, l'aigua de la sínia anava a parar mitjançant una canalització a la bassa, on s'acumulava.

    La construcció de la sínia pot datar-se entorn als anys 1915-1920, quan el creixement del regadiu i les necessitats d'aigua van impulsar la construcció massiva de sínies al terme. El nom de la sínia "del Temporal" es troba sempre relacionat amb el nom de la partida on es troba ubicada, que normalment coincideix amb el nom del propietari que en aquells moments va impulsar la seva construcció. En aquest cas, per les coincidències del nom, sembla que aquesta sínia estaria relacionada amb la casa de Cal Temporal de Bellver.