Sínia del Camí Ral Talamanca

Bages
Riera de Talamanca, 08279 Talamanca
Baixem del poble a la riera per el camí de l'obaga del Castell, fins al final, en una zona planera

Coordenades:

41.74788
1.9709
414436
4622296
08277-40
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Contemporani
XIX
Regular
Força bon estat el cos, però molt malmès l'aparell mecànic i els sistemes de conducció de l'aigua.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 006A00001
Quim Serdà Manau

Sínia de planta quadrangular que té la coberta a dues aigües amb teula àrab i el carener paral·lel a l'entrada. El parament està fet mitjançant carreus de pedra de diferent mida lligats amb morter, i totalment arrebossats per damunt a tots els costats. L'entrada, que presenta un lleuger arc rebaixat, està oberta a migdia i conserva encara la porta de fusta. A llevant, a la riera de Talamanca, trobem una petita resclosa que acumula encara avui l'aigua, i que tanca pel costat de la sínia tot formant una petita bassa al davant del cos. Des d'aquí, i mitjançant un sistema mecànic amb dues rodes, es remuntava l'aigua fins a conduir-la a una petita canalització, avui desapareguda, que transportava l'aigua fins al dipòsit (200 cm x 300 cm) que trobem adossat a ponent de la sínia. Al capdamunt d'aquesta per el costat de llevant hi l'única obertura del cos, també amb arc rebaixat mitjançant maons plans, i que conserva, encara avui, la roda exterior. L'aigua de la riera s'aprofita encara per a regar un petit hort que hi ha al costat de la sínia, fet per el que s'ha instal·lat un nou sistema mecànic que tiba l'aigua mitjançant una bomba i la condueix per uns tubs que pengen del parament del cos.

Ben a prop d'aquesta sínia hi passava el camí ral de Barcelona a Berga, tal i com el seu nom indica.

És al segle XIX que proliferen arreu les construccions de sínies, obres necessàries alhora d'elevar l'aigua de pous o rieres i poder regar els horts i conreus. Aquestes màquines consistien en una roda horitzontal accionada per un animal que donava voltes lligat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, i que engranava amb una altra roda vertical que movia una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l'extrem de la qual era submergida a l'aigua de la riera, el pou, etc. Amb el progressiu abandonament del camp a principis i mitjans segle XX , aquestes construccions aniran entrant en desús fins que finalment seran abandonades.