Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal.
La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.
La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.