Serradussà
El Brull

    Osona
    Brull, el
    Emplaçament
    A la serra d'Ussà, 1,4 km al SE del nucli del Brull.
    964

    Coordenades:

    41.80829
    2.31749
    443307
    4628716
    Número de fitxa
    08026 - 89
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XV-XVIII
    Any
    1797
    Estat de conservació
    Bo
    Està totalment restaurada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    001405100DG42G
    Autoria de la fitxa
    Marc Cucurella Pinilla

    Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 10 m, feta amb carreus irregulars de pedra i ciment que consta de planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Aquesta teulada no és simètrica, és més llarga la banda de ponent, degut segurament a l'ampliació de la casa per aquesta banda. Les obertures estan fetes de pedra, amb grans carreus tallats regularment i grans llindes. La façana principal està orientada al sud. Aquí hi trobem dues portes, la principal amb la data 1797 a la llinda, i cinc finestres de les quals les dues de la planta baixa són reixades. Destaca a la part posterior un antic forn que sobresurt de la façana. Està totalment restaurada.

    A les immediacions trobem corts i pallisses que també han estat reformades.

    Tenim nocions de Serradussà ja el 1419, i més tard el 1586 com a masoveria del Pujol, tot i que probablement dati de temps més antics. L'activitat principal, per la ubicació del mas, ha estat l'explotació forestal, la ramaderia i l'agricultura pel consum de la casa, activitats que s'han desenvolupat fins als nostres temps. La casa ha estat habitada de forma continuada fins l'any 1960, quan l'última família masovera la va abandonar. Actualment la casa ha estat restaurada però no hi viu ningú.

    PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). "El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny". Diputació de Barcelona.
    RAURELL, Carles i PUIGPELAT, Bàrbara (2011). «Els últims masovers» a "Monografies del Montseny", 26. Associació d'Amics del Montseny.