Es tracta d'un singular massís pre-pirinenc, situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l'Alt Berguedà, i al sud de la Serra del Cadí-Moixeró. És un espai representatiu, geològicament, dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé en algunes parts, són més abundants els sediments eocens i paleocens (gresos i conglomerats). Els vessants meridionals són força abruptes, mentre que els septentrionals són més suaus. La seva considerable amplitud altitudinal, en un espai relativament petit, permet enriquir la seva diversitat. L'espai és interessant en la seva estructura geomorfològica i per la presència d'alguns elements d'interès biològic. Els vessants de la serra i les seves valls internes presenten l'acció típica dels paisatges del Pre-pirineu: alzinar fragmentat, rouredes i pinedes. A les obagues també hi trobem fagedes amb sotabosc de boix, aquestes poc freqüents a l'Alt Berguedà. Tot i no ser un espai amb grans alçades, també compta amb prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Hi destaca sobretot la presència de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie rara al país i protegida per la legislació a Catalunya. També hi són molt representades les comunitats rupícoles de mitja muntanya calcària, que són un conjunt d'espècies relictuals. La fauna de la Serra del Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom hi troba espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, tot i que conserva moltes espècies de gran interès com el cérvol. La Serra del Catllaràs ocupa un total de 5605 hectàrees, entre el Berguedà i el Ripollès, només 217 hectàrees afecten el terme de Vilada, concretament a la zona de Sobrepuny, Picamill i de la Creu de Roset.