A l'edat mitjana es feien alguns enterraments aïllats, lluny d'esglésies i relacionats amb un lloc d'hàbitat, generalment excavats a la roca i antropomòrfics. Les tombes es cobrien amb lloses de pedra encaixades. Aquest conjunt de sepultures no ha estat fruit de cap excavació arqueològica però poden haver patit intervencions furtives. Les referències històriques més antigues que s'han trobat del mas Santa Creu són al fogatge de 1497, que surt esmentat en Santacreu, i al de 1553 que esmenta a Joan Santacreu com un dels caps de casa de les vint famílies que aleshores poblaven Montclar de Berguedà. La casa devia tenir relació amb l'església propera, que sembla que no va ser mai parròquia i al segle XVIII quedà com a capella particular de la casa, ja que no s'esmenta ni tan sols com a sufragània de Sant Quintí. Tot i que no es conserven elements que denotin la seva antiguitat, l'estructura ens mostra una possible domus o casa forta que segurament seria coetània als inicis de l'església al segle X-XI.
