Sepulcre romà de Boades
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sepulcre romà que correspon al model de cel·la, de planta quadrada lleugerament rectangular. Exteriorment amida 5,10m per 5,60m, i interiorment 3,90m per 3,60m. La teulada és de doble vessant i a sota té una volta de mig punt; les parets que sostenen el pes de la volta són més gruixudes que les frontals. L'altura total del monument és de 3m a l'arrencada de la coberta i de quasi 5m a la carena del teulat. L'edificació es troba mancada d'ornamentació. Només tres filades de rajoles remarquen les línies principals de la façana. A la part inferior hi ha un sòcol conformat per carreus ben tallats. L'aparell de la construcció és a cavall entre el mixtum vittatum i l'incertum. A la cara de ponent els restauradors obriren una senzilla porta d'accés per considerar que allí es devia trobar l'original. Quan fou identificat el monument la porta d'accés era a la banda oposada i servia per introduir palla per al bestiar. L'excavació de l'interior deixà al descobert quatre sitges, considerades ibèriques, que formaven part d'un camp de sitges que s'estenia també fóra del sepulcre. Malgrat que Serra Ràfols les considerava d'enterrament, es creu que la seva afirmació estava totalment mancada de base. Es trobà també l'arrencada doble d'un arc (un a cada banda de la cambra) que separava l'estança en dos pisos.
Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.
Història
El sepulcre romà de Boades és una construcció integrada en el conjunt arqueològic de la vila de Boades. D'aquest jaciment se'n té coneixement des del segle XIX per una carta conservada a l'Arxiu Històric de Manresa escrita per A. Duran i Sanpere. A inicis dels anys 30 el Centre Excursionista de Manresa sota la direcció de mossèn Santamaria va fer una sèrie d'excavacions. Els Amics de l'Art Vell es feren càrrec de la reconstrucció i salvament del sepulcre, dirigint les tasques l'arqueòleg Serra Ràfols i l'arquitecte J. Roure entre 1930 i 1933. El lloc tingué un cert ressò popular i fou seguit amb interès per especialistes de l'època. Es comprà l'ús de fruit de l'edifici i el compromís dels propietaris que mai s'enderrocarà. Actualment es troba en mig d'una explotació agropecuària envoltat de coberts, tot i que el 2005 es sanejà l'entorn immediat per facilitar l'accés i es va posar una reixa per evitar vandalisme.
Bibliografia
Almagro, M.; Serra, J.C.; Colominas, J. (1945). Carta arqueològica de España. Província de Barcelona. Madrid. Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Galobart, J.; Piñero, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Manresa. Centre d'Estudis del Bages. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Martinell, C. (1932). Sepulcre romà de Boades. Memòria dels Amics de l'Art Vell. Barcelona. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa. Santmartí, J. (1984). Edificis sepulcrals romans dels Països Catalans, Aragó i Múrcia. Fonaments. Barcelona. Nº 4. Serra Ràfols, J. De C. (1933). El sepulcre romà de Boades. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, nº 452. Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01477, any 1988. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº 16422. Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu. Arxiu Històric d'Urbanisme, arquitectura i disseny. Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (1981).
