Sitges ibèriques de Boades
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les sitges ibèriques de Boades es troben situades a la dreta dels forns romans al barri de Boades, tot i que actualment es troben tapades. Es tracta d'un conjunt de cinc sitges excavades directament en el sòl natural i trobades a una fondària variable entre els 30 i els 100cm. La part superior o coll havia desaparegut per l'anivellament que havia patit el terreny en el decurs dels segles. Tenen un diàmetre de 2m i una fondària màxima de 1'5m. El seu interior era reomplert de pedres, terra i força material ceràmic. El fet que en el moment del seu abandó s'utilitzessin com a escombrera de deixalles domèstiques ha permès recuperar-hi gran quantitat de peces, tant faunístiques com ceràmiques: un kàlathos pintat, gerra bitronconònica gris ibèrica, ceràmica feta a mà, oxidada, grisa monocroma, campaniana A, B; a més de restes de fauna, un ós humà fèmur, fragments de fusta, ferro, pedres i carbons. El contingut de les sitges correspon a la neteja d'un abocador d'una casa ibèrica dels segles I-II aC. Dues d'elles conservaven la seva tapadora de pedra. Finalment és interessant fer constar que es trobà un petit sector empedrat amb una tècnica constructiva consistent en les pedres col·locades directament al sòl de manera horitzontal, amb funcionalitat indefinida, però relacionat cronològicament amb els camps de sitges; així com restes de murs romans que probablement corresponen a les restes d'edificis annexes de la vil·la de Boades per a ús agrícola.
Material dipositat al Museu Comarcal de Manresa.
Història
Les sitges van ser excavades l'any 1984-85 pel Servei Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La primera prospecció va ser dirigida per Eduard Sánchez, Antoni Daura i Lluis A. Guerrero; l'excavació programada del Servei d'Arqueologia de Catalunya feta el mateix 1984 va ser dirigida per Eduard Sánchez, Dolors Pardo i Joan Galobart. L'any 1985 Dolors Pardo i Antoni Daura reprenen la campanya i completen l'excavació d'aquest. Cronologia: 150-100 aC. A Boades es va establir una comunitat humana ja al segle VI aC. Es tracta d'un poblat o assentament rural a una zona plana al costat del riu, amb una fase d'ocupació ibèrica (VI-IaC) de la que l'exponent principal són les sitges. La seva localització privilegiada devia afavorir els contactes comercials a la zona. Posteriorment s'emplaça una vil·la d'època romana imperial que probablement aprofita una estructura agrícola indígena anterior (segona meitat segle I aC) i que és la millor vil·la romana de la comarca i la que més exhaustivament s'ha estudiat. La vil·la es va convertir en una gran propietat durant l'Alt Imperi, època de màxima esplendor. Desconeixem de quina manera es va passar d'aquest habitatge en una vil·la a una petita agrupació de cases que ja tenim documentades al segle XIV i que semblen mantenir una continuïtat fins a l'actualitat.
Bibliografia
Daura, A.; Galobart, J.; Pardo, D. (1987). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages). Manresa. Daura, A.; Pardo, D. (1991). Restes romanes baix imperials a la conca mitjana-alta del riu Llobregat: noves dades per a un panorama poc conegut. Estrat, revista d'arqueologia, prehistòria i història antiga. Nº 4, octubre 1991. Galobart, J. (1985). El jaciment ibero-romà de Boades (Castellgalí-Bages): les darreres excavacions. Dovella, revista cultural de la Catalunya central. Nº 15, març 1985. Manresa. Sánchez, E. (1987). El poblament pre-romà al Bages. Manresa Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Fitxa nº I01473, any 1988.
