Sardana Rosa d'Oló
Santa Maria d'Oló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sardana amb lletra escrita el 1955 per Miquel Bosch Jover i amb música composada el mateix any per l'autor manresà Francesc Juanola Reixach. S'inspira en la rosa que apareix en l'escut de Santa Maria d'Oló, i que simbolitza popularment "l'olor" que suggereix la sonoritat del nom del municipi: "la rosa més flairosa que perfuma el nom d'Oló". El nom Rosa d'Oló fou adoptat més tard per una colla sardanista del poble.
La lletra de la sardana és la següent: En l'escut del nostre poble / una rosa hi ha florit: / el blasó més bell i noble / que tots junts portem al pit.
Ella encén totes les coses / amb flameig primaveral, / les noies són les roses / que collim amb l'ideal.
Puntejant una sardana, / enlairem el nostre escut, / ell les roses agermana / de la Fe i de Virtut.
Pàtria nostra, beneïda; / flor d'Amor i de Treball: / del jardí d'aquesta vida / sigues sempre el bon mirall.
La sardana ben airosa / dansem tots de bo i millor, / per la rosa més flairosa / que perfuma el nom d'Oló!
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
La sardana Rosa d'Oló va ser una iniciativa de mossèn Sebastià Codina Padrós, que l'any 1955 era vicari a Oló i actualment és rector de Vacarisses. Aquest any mossèn Codina va organitzar un autocar per anar a la festa major d'Hostalets de Balenyà, d'on ell era originari. Allà hi vivia Miquel Bosch Jover (Calders, 1900-Hostalets de Balenyà, 1960), qui fou un destacat mestre, pedagog i escriptor, director durant molts anys de la revista Jorba. Mossèn Codina va anar a veure Miquel Bosch per demanar-li si podia escriure la lletra d'una sardana dedicada al poble d'Oló. A l'hora de tornar Miquel Bosch els va anar a acomiadar i, a dalt de l'autocar, els va llegir la sardana i els la va lliurar. Més tard, es va encarregar la música a Francesc Juanola.
Francesc Juanola Reixach (Tortellà, 1891-Manresa, 1968) fou compositor de música per a cobla i altres gèneres populars. Aquest mateix any 1955 va compondre la música per a la sardana Rosa d'Oló. El manuscrit original d'aquesta sardana es conserva a l'arxiu de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona.
Uns anys més tard, el 1958, va sorgir al municipi l'Agrupació Sardanista de Santa Maria d'Oló. Va néixer en el si de les activitats d'Acció Catòlica, i va arribar a tenir 138 socis. Organitzaven una audició mensual, i també van desenvolupar una important tasca organitzant concursos comarcals i regionals de colles sardanistes. L'entitat participava en els concursos amb la colla local anomenada precisament Rosa d'Oló, que va ser fundada l'any 1962 el dia de la festivitat de Sant Pere. En tenien cura especialment Pere Portabella, Francesc Valeri i Josep M. Camprubí. Assajaven a l'era de la Bola.
Bibliografia
FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 180.
FREIXA, Lluís (1975). Santa Maria d'Oló, Vic.
