La data més antiga de la vall és el 1165, escriptura de propietat de la família Còdol de Bagà, successors directes dels senyors de Faia, que tenien infeudada la vall de Gresolet. Durant el segle XV la vall de Gresolet estava molt poblada, igual que la resta del territori, sota el domini dels senyors de Faia i dels seus hereus, els senyors de la Badia durant el segle XV. Les referències documentals són freqüents en aquesta època, mostrant l'habitatge de diferents masies a la zona. El 1326 tots els homes de Gresolet eren penyorats per no haver acudit al so emès des del Castell de Saldes, essent després absolts perquè juraren no haver sentit res. La major part de les famílies eren remences i es conserva documentació sobre les seves redempcions. A finals del segle XIII Berenguer de Faia concedia a Guillem Domènec poder reedificar el molí al torrent de Gresolet, al lloc on era, i agafar aigua a l'indret que cregués convenient. El 1326 Jaume Ponç s'alliberà de Berenguer de Faia, del que era home propi i prenia Galceran de Pinós com a senyor, prestant jurament de boca i mans. Al llarg del segle XIV els batlles de Gresolet arrendaren els rèdits del lloc als Còdol, tot i que els litigis eren constants pels drets de pastura. En el plet de 1843 els Còdol van demostrar amb informació familiar antiga que els va permetre establir l'inici del feu el 1165. Segons aquesta documentació, el 1499 l'església i el poble de Gresolet van quedar totalment arruïnats degut a uns terratrèmols i va ser reedificat el santuari i la casa del masover, edificant-los els saldencs per recuperar el dret d'empriu de les pastures. En aquest plet de 1843 es va acordar concedir les terres en emfiteusi als saldencs. El 1926, Ramon Fondevila i Fontdevila, el Pare Ambrós, va escriure una història de Gresolet. Aquest va néixer a Saldes, a cal Baldari, i va ser frare de l'ordre dels caputxins, essent una persona molt erudita. Per a conèixer la història de Saldes va consultar l'arxiu de la família Códol, a Barcelona.
