Santa Margarida del Mercadal L'Espunyola

Berguedà
A la zona del Cint, a l'extrem nord-oest del municipi
Km. 134 de la C-26, trencall dreta seguir la pista asfaltada uns 3,650 km,a la dreta, està indicat.

Coordenades:

42.06171
1.70893
393179
4657434
08078-15
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
XII
Regular
En conjunt l'estructura es troba en bon estat, cal tenir cura de la coberta, que potser és l'element que requereix d'un manteniment més freqüent.
Inexistent
IPA NÚM. 3298
Fàcil
Sense ús
Privada
08077A004000010000HM
Sara Simon Vilardaga

L'església està situada al costat mateix de la gran masia del Mercadal, quedant emplaçada a l'inici de les costes del Mercadal, sobre les quals s'aixequen els Cingles de Taravil. Es tracta d'una petita església romànica, és d'una sola nau rectangular capçada amb un absis a l'extrem de llevant i al mur de ponent un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis, que es redueix de manera graonada, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Els murs són bastits amb un aparell fet amb grans carreus força regulars, col·locats en filades i a trencajunt; part de la superfície del mur sud mostra un revestiment de morter de calç. La porta és al mur sud cap l'extrem de ponent, és formada per un arc de mig punt adovellat i recolzat sobre muntants de grans carreus, tot en pedra ben tallada i polida. Trobem quatre obertures (alguna de tapiada) força senzilles, n'hi ha una a cada mur, que són de mides petitones i closes amb un arc de mig punt fet en una llinda monolítica, als brancals i ampit un carreu en cada costat; la finestra del mur de ponent és de mides més grans i els muntants són formats per uns quants carreus. Les superfícies interiors estan recobertes d'un revestiment senzill, sense cap tipus d'ornamentació.

L'església de Santa Margarida anomenada del Mercadal o del Cint es trobava dins el límit de l'antiga Vall de Lord i del Comtat d'Urgell. En la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312 es visita la "capella mercadalt", hem de suposar que constava com a sufragània de la parroquial de Sant Sadurní del Cint. Durant la baixa edat mitjana l'església formava part dels dominis de la casa comtal de Cardona, i es va cedir a la parroquial de Sant Miquel de Cardona. El 1442 es feu una deixa testamentària per part de Joan Campmany, rector de l'església de Cervera, per tal que un dia a l'any els beneficiats de la capella donessin pa i vi entre els pobres, aquesta disposició es va continuar satisfent al segle XV.
Al segle XVIII, en la visita pastoral a la parròquia del Cint de l'any 1769, en la qual s'interrogà al rector, mossèn Joan Balius, s'informa que a la parròquia del Cint hi ha quatre esglésies o capelles públiques, la mateixa de Sant Sadurní del Cint, que és la parroquial, la sufragània advocada a Sant Corneli i Sant Ciprià, la de Santa Maria dels Torrents i la de Santa Margarida (del Mercadal). En el document de la visita també hi figura que l'església de Santa Margarida té un benefici fundat sota l'advocació de Santa Margarida del qual és patró l'excel·lentíssim Duc de Cardona i ostentor Don Josep d'Orient, degà de l'església de Solsona. Actualment l'església no té culte.

GAVIN, Josep M. (1985). "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà". Barcelona
Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3298. Generalitat de Catalanya.
SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.
SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga.
SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa.
VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró.
VV.AA.(1981) "Gran geografia Comarcal de Catalunya", vol. 2, El Berguedà, Barcelona.
VVAA. (1985: 256-257): "Catalunya Romànica. XII. El Berguedà", Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
VV.AA. (1994:137-141). "Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà", vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.