Santa Eulàlia
Begues

    Baix Llobregat
    Barri de Santa Eulàlia
    Emplaçament
    80 m al nord del carrer de Tarragona
    410

    Coordenades:

    41.33808
    1.9155
    409259
    4576856
    Número de fitxa
    08020 - 42
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Barroc
    Contemporani
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Regular
    Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia.
    Protecció
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA, nº 18122
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Ref. cadastral: 9270501DF0797S
    Autoria de la fitxa
    Oriol Vilanova

    Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana.
    La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable.

    Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies.

    Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp
    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit.
    AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit