Santa Creu o de Santa Helena
Monistrol de Montserrat

    Bages
    Zona de Sant Salvador o la Tebaida

    Coordenades:

    41.59474
    1.83685
    403061
    4605436
    Número de fitxa
    08127 - 98
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    Contemporani
    Segle
    XII-XV
    Estat de conservació
    Dolent
    Molt reconstruïda
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Ordre de Sant Benet. Abadia de Montserrat
    Autoria de la fitxa
    Helena Garcia Navarro

    Dalt d'uns penya-segats, a recer d'una balma, es troba una petita ermita, formada per dues petites dependències. Posseïa tres cisternes.
    L'ermita va ser destruïda durant la guerra del Francès; el que es pot veure avui dia és una reconstrucció.

    Per la seva proximitat al Monestir, solien habitar-la els ermitans més vells. Fou aterrada durant la guerra del Francès per evitar que l'ocupessin les tropes napoleòniques. Convertit el santuari en "plaza de armas", es fortificà. Les obres començaren el 17 de maig de 1810 amb l'enderrocament de l'antiga capella de Sant Miquel i l'ermita de la Santa Creu.

    Les ermites es van bastir, tradicionalment, en la part alta de la muntaya. De bon principi s'utilitzaven les coves naturals, abans de les construccions d'obra que, contínuament apliades, presentaven als segles XVII i XVIII l'aspecte de petits monestirs, amb capelles, habitacions, cisternes i hort. Llur nombre fou fixat en dotze a principi del segle XV. En els primers anys del segle XVI algunes foren canviades de lloc i altres abandonades, alhora que les advocacions eren definitivament establertes.
    Va ser destruïda durant la geurra del Francès, i reconstruïda recentment.
    En aquesta ermita va estar el P. Benet d'Aragó, que esdevingué famós: d'infant fou escolà al monestir de Montserrat i, molt jove, ingressà a l'ermita de la Santa Creu, que habità seixanta-set anys. Els monjos del seu temps escriviren un llibre sobre les seves virtuts i gravaren uns dístics que recordaven l'altíssima perfecció assolida en aquell humil habitacle.

    Laudo, Susana. "Fitxa de l'inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat". Barcelona: Generalitat de Catalunya.
    Molas i Rifà, Jordi (1998). "Guia oficial de Montserrat". Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.