Santa Cecília de Montserrat
Marganell

    Bages
    Parc Natural de Montserrat
    Emplaçament
    Entre el km. 5 i 6 de la ctra. BP- 1103

    Coordenades:

    41.61149
    1.81715
    401445
    4607317
    Número de fitxa
    08242-9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Modern
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    X
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA-16669/IPC PNM-135
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Abadia de Montserrat 08199 Montserrat
    Autoria de la fitxa
    J.M. Huélamo i M.Lloret - KuanUm

    Església romànica de planta basilical amb tres naus, de les quals les laterals són més curtes que la central. La coberta, de dos vessants a les façanes laterals, és feta a base de lloses planes. La capçalera està estructurada en un absis i dues absidioles, sobre una de les quals hi ha el campanar, afegit amb posterioritat. A la façana principal hi ha dos portals d'arc de mig punt adovellats, un dels quals es troba cec. Sobre el portal hi ha un escut que es troba força erosionat, i a la part superior d'aquesta façana hi ha una finestra d'arc de mig punt. Les naus son cobertes amb voltes de canó i es comuniquen mitjançant dues arcades de mig punt. A l'absis central s'obren tres finestres de doble esqueixada, i una en cada absidiol. La decoració de la capçalera és la típica llombarda, amb arcuacions cegues i lesenes. Al costat esquerra de l'absis hi ha pintada una figura en bust que possiblement representa un bisbe. L'aparell és obrat en carreus sense polir, units amb morter de calç. Adossats a la façana de tramuntana, hi ha diversos volums de planta baixa i pis que constituïen el monestir i la rectoria. La que correspondria a la rectoria té un portal d'arc escarser de pedra carejada, essent les finestres de pedra carejada o bé ceràmiques. Les intervencions modernes a mestral n'han alterat la fesomia original.

    La primera referència històrica de Santa Cecília la trobem en una escriptura de l'any 945, gràcies a la qual sabem que s'hi fundà un monestir. Santa Cecília és, doncs, el primer lloc de la muntanya on s'observà vida religiosa en comunitat, comunitat que per cert mai no fou gaire nombrosa. Al 1539 es va unir definitivament al monestir de Montserrat. L'any 1811 fou saquejada i mig destruïda per les tropes franceses. Parcialment restaurada en temps de l'abat M. Muntades, es va tornar a obrir al culte el 22 de novembre de 1862, però la seva total restauració sota l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch no es va poder finalitzar fins el 1931. Els edificis adossats a l'església són de diferents èpoques i han tingut diversos usos. A partir Els anys 1960 el monestir de Montserrat els destinà a centre d'acolliment per a joves.

    AAVV (1984). Catalunya Romànica. Vol XI. Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona. AAVV (2006) Inventari de Construccions en Sòl no Urbanitzable, Ajuntament de Marganell. FORESTAL CATALANA, S.A (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )nventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.