Santa Bàrbara de la Coromina
Sant Quirze de Besora
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Capella adossada a la part de llevant del volum principal de la masia de la Coromina. Consta d'un planta rectangular orientada a tramuntana en sentit nord sud i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab damunt de bigues de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud i on hi ha oberta la porta d'entrada principal i una finestra triforada al seu damunt decorada amb vitralls de colors. La pota està formada per un arc escarser de pedra picada inscrit a dins d'un de segon de maó ceràmic i en el que hi ha gravada a la clau de dovella la següent inscripció:
D.O.M
SALVUM POPULUM FAC. POPULUM TUUM
DOMINE
ET BENEDIC. HEREDITATI TUAE
CANT. S.S AMBR. ET. AUG. VXXII
MD. CCCLXIII
La data correspon al 1863, 190 anys després d'haver fer la casa.
L'interior està format per una sola nau revestida amb enlluït de guix i pintat de color blanquinós amb un sostre o enteixinat de fusta decorat en cassetons i un sòcol o arrambador formant sèries emplafonades en color marró.i amb una franja vermella i blava al seu damunt. El paviment és de rajoles hidràuliques i forma un petit presbiteri a la zona de l'altar. L'interior esta decorat amb un seguit de quadres i teles a l'oli amb representacions marianes. A la finestra situada al damunt de la porta d'entrada hi ha representats en els vitralls les imatges de Sant Vicenç, Sant Josep i Sant Isidre, patró dels pagesos.
La capella es conserva en molt bon estat i encara es celebra culte un fia a l'any.
Caldria estudiar més a fons el conjunt de teles i pintures a l'oli de temàtica religiosa que hi ha penjats en en forma de quadres al seu interior.
Història
Enclavada al marge esquerra del Ter i al vessant sud del castell de Montesquiu en uns plans que queden delimitats pel torrent de la Mare de Déu hi ha aquesta important casa pairal. De provable origen medieval pertanyia al comte de Santa Coloma i que el 1842 és adquirida per Quirze Rierola juntament amb el mas de la Casanova sota el nom de Josep Safont, testaferro que amagava el veritable propietari de la finca. Els testaferro eren personatges que utilitzaven el seu nom per fer transaccions econòmiques a mans d'una altra persona i a canvi d'una compensació econòmica, és a dir actuaven com a banquers. En el cas de la masia de la Coromina juntament com moltes altres el 1842 se n'adquireixen l'aprofitament dels seus fruits per part de Francesc Fosas juntament amb els de les masies del Bufí, Casanova la Solana, la sala de Sora, Casanova de la Coromina, Castell, Planeses, Sant Mohi, Baví xic, Baví gros, Boix de Ripoll, Ravell i Francàs. Finalment els béns del Marquesat de Besora i Montesquiu seran venuts a Josep Safont per un valor de 50.000 duros l 1842, aprofitant el declivi dels nobles i com a mesura per eixugar els deutes. Així doncs es convertiran en els propietaris més potents de Sant Quirze que atorgaran la meitat dels seus béns del marquesat de Besora a Josep Domingo LLuch que s'instal·la a la finca de a Coromina.i la reforma de forma notable adquirint la fisonomia que ens ha arribat fins als nostres dies. de fet aquest traspàs el tenim documentat en el "cuaderno de liquidaciones y amillaramiento de 1862" (AMQ. carpeta 1013) on especifica a la inscripció núm. 50 a nom de Llorenç Domingo Lluch.
Posesión llamada de la Coromina situada en el llano del mismo nombre , de su propiedad y que cultiva de su cuenta con la aplicación siguiente"... "por una casa de labor llamada de la Coromina nº2 " amb un valor de 1000,00 diners a banda de "por otra llamada del Bofí, por otra llamada de las Illas, por otra en el lugar de Montesquiu calle Mayor nº5 , Por otro en el pueblo de Sant Quirze de Besora Plaza nº 7 y por otro un molino harinero llamado el molí nou. (AMQ. Cuadeno de liquidaciones y amillaramiento. 1862).
Segons Serrallonga (Serrallonga. Ob cit. P-64) els Domingo s'instal·len a la finca, la rehabiliten i acondicionen notablement i estableixen la seva principal residència. Amb tot les desavinences entre els germans faran que aquest patrimoni es trossegi i es fragmenti en diverses parts mantenint sempre la part principal. Els Domingo i els Safont tindran patrimoni separat encara que tinguin negocis comuns. Segons dades estadistiques els Safont i els Domingo eren de les persones més apoderades d'Espanya el 1846. Existeix un conveni entre els Domingo, els safont i els Serra per obrir un camí pel Bac de Baví per tal de millorar l'accés a zones agrícoles. Consta com una de les finques més poderoses de Sant Quirze i entorns
Bibliografia
SERRALLONGA URQUIDI JOAN, 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial
AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016
AMQ. Fons Rierola can Tija. 1828-1960 Carpetes 1-12.
