Segons consta en el revers dels Goigs a Sant Joan Degollaci, el 6 de gener de 1667 es començà a construir la capella de la Calsina, davant de la casa i dins el baluard. Fou beneïda per l'abat de Montserrat Plàcit Riquet el 17 de juny de 1668. Aleshores n'era amo Joan Calsina i Torroella, el qual fou l'únic supervivent de la pesta de l'any 1652, tenint tot just tres anys. En honor a Sant Joan Baptista - nom que han portat casi tots els amos-, es construí la capella, per donar gràcies a Déu que s'havia compadit d'ell i no havia permès l'extinció de la família durant la pesta. A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva documentació de la segona meitat del segle XIX, en què Josep Calsina demanà permís al bisbe de Barcelona per poder-hi enterrar la família. Igualment, demanava que els seus difunts enterrats a Santa Cecília, aleshores abandonada, poguessin ser traslladats a la seva capella.
