Santa Anna de la Calzina
Marganell
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Ermita de petites dimensions, que té la coberta de dos vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a gregal. Com a úniques obertures, a la façana principal presenta un portal de pedra carejada i llinda, A la plana amb la inscripció "1667" amb intercalat "IHS" i una obertura circular a la part superior. La mateixa inscripció es repeteix en un carreu cantoner de la façana principal. Corona aquesta façana un campanar de cadireta que conserva la campana. A la façana de garbí hi ha l'absis semicircular, que es presenta sense solució de continuïtat de la nau. L'acabat exterior és arrebossat de color terrós, que a la façana principal s'ha tractat imitant carreus, i als angles cantoners hi ha carreus escairats de mitjanes dimensions. El ràfec es troba decorat amb una filera de dos rajols i teules ceràmiques. A l'interior, a terra davant de l'entrada hi ha dues tombes, estant la primera llosa inscrita amb l'any "1881". Consta d'una nau senzilla amb altar de pedra i a la part posterior un cor de fusta. Es troba enguixada de color blanc i el paviment és de tova.
A l'interior hi ha emmarcada una fotografia del retaule de fusta que hi havia hagut i que fou cremat durant la Guerra Civil.
Història
Segons consta en el revers dels Goigs a Sant Joan Degollaci, el 6 de gener de 1667 es començà a construir la capella de la Calsina, davant de la casa i dins el baluard. Fou beneïda per l'abat de Montserrat Plàcit Riquet el 17 de juny de 1668. Aleshores n'era amo Joan Calsina i Torroella, el qual fou l'únic supervivent de la pesta de l'any 1652, tenint tot just tres anys. En honor a Sant Joan Baptista - nom que han portat casi tots els amos-, es construí la capella, per donar gràcies a Déu que s'havia compadit d'ell i no havia permès l'extinció de la família durant la pesta. A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva documentació de la segona meitat del segle XIX, en què Josep Calsina demanà permís al bisbe de Barcelona per poder-hi enterrar la família. Igualment, demanava que els seus difunts enterrats a Santa Cecília, aleshores abandonada, poguessin ser traslladats a la seva capella.
Bibliografia
FORESTAL CATALANA, S.A. (1995) Inventari de Patrimoni Cultural del Pla d'Ús i Gestió del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. HUÉLAMO, J.M.; SOLIAS, J.M. (2007) )Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Generalitat de Catalunya.
