Sant Sadurní
Montornès del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La façana principal de l'església de Sant Sadurní és a la part baixa de l'edifici. Presenta una porta coberta amb un arc pla i una finestra coronella d'arc apuntat. A cada costat de la porta s'obren sengles finestres, també apuntades. A l'esquerra de la façana hi ha el campanar. És de planta quadrada i tres cossos: l'inferior és de maçoneria i els altres dos de carreus. Al centre de cada cara del cos superior hi ha finestres d'arc apuntat per a les campanes. Els angles queden coronats per quatre gàrgoles que representen els Tetramorfs. L'església és d'una sola nau de tres trams amb volta apuntada. La capçalera està formada per un absis circular amb cinc bandes verticals a la part exterior. De l'església romànica tan sols es conserva l'absis. La resta de l'edifici va ser molt restaurat als segles XVI i XVII, segons consta a les visites pastorals. A la dovella de la petita finestra de l'absis es llegeix "1690". Una altra finestra té la inscripció "1708". Probablement són dates que corresponen a restauracions importants. La porta principal és de 1939, tal com indica un esgrafiat. És una porta de nova factura que es va construir allà on hi havia adossada la casa de l'antiga rectoria, cremada i destruïda durant la Guerra Civil.
Història
L'església és un temple dedicat a Sant Sadurní, bisbe de Tolosa, consagrada probablement al segle X. Se sap que ja existia l'any 971 perquè en un document testamentari hi figura citada al terme de Palau d'Ametlla, antic nom del poble de Montornès. L'any 1572 va ser objecte d'una reconstrucció general que va respectar l'absis romànic original i va alçar el campanar que es contempla avui. Durant segles, l'església, la seva sagrera i la plaça propera van ser el centre del poble, en una posició lleugerament alçada. El magnífic retaule barroc, realitzat per l'escultor Antoni Comas l'any 1619, va ser destruït en la crema de juliol de 1936. El retaule actual de l'altar major, realitzat en temps de postguerra, va ser restaurat l'any 2000.
Bibliografia
ALCAIDE, M.; GENÉ, M. ; GUANYABENS, N. (2009). Montornès a la vista. Elements per a la descoberta del patrimoni cultural i natural de Montornès del Vallès. Ajuntament de de Montornès del Vallès. ANDRES, R.M. (1983) "Església Parroquial de Sant Sadurní" Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. ARÉVALO, Sergio. "La reconstrucció de l'església de Sant Sadurní", dins la revista Dalmanla núm. 1, de setembre de 2012. Centre d'Estudis de Montornès del Vallès. pp.14-18. PUIGDOLLERS, Rodolf. "El retaule de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès del Vallès", dins la revista Ponències. Anuari del Centre d'estudis de Granollers 2011, pp. 129-143. SALES MASFERRER, Jordi (1984). Història de Montornès. Parròquia de Sant Sadurní de Montornès. Barcelona. IPAC (2005) Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Fitxes mecanografiades. MARTÍ BONET, J.M. (1981) Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vols. 1-2, Arxiu Diocesà de Barcelona.
