Sant Pere i Sant Feliu dels Seguers
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Pere i Sant Feliu de Seguers es una edificació d'origen altmedieval però amb diferents refraccions que n'han modificat substancialment el seu aspecte original.
En el seu estat actual consisteix en una senzill edifici de planta rectangular, d'una sola nau i sense absis diferenciat, amb coberta a doble vessant. Està construït a base de carreus de diferents mides, amb algunes filades de la base que per la seva tipologia corresponen a un aparell romànic. La portalada, oberta a la façana oest, segueix models estètics propis del segle XIX. Té un petit campanar d'espadanya a la façana nord amb dues campanes.
L'antic cementiri, avui en desús, i una edificació (antiga rectoria) s'adossen a l'església pels seus costats est i nord, respectivament, de tal manera que no és possible tenir una visió totalment exempta de Sant Pere i Sant Feliu.
Història
La primera menció escrita que fa referència a una església a Seguers es troba en un document datable entre 1025 i 1050 consistent en una llista de parròquies del bisbat de Vic on hi apareix la parròquia de Ceger. Més tard, a l'any 1098, un tal Bernat i la seva esposa Sicarda deixen a Sant Vicenç de Cardona una sèrie de propietats, entre les quals una casa aixecada en la sagrera del castell de Seguers.
Sant Pere i Sant Feliu de Seguers va passar a ser sufragània de Sant Miquel de Castellar molt probablement abans d'inicis del segle XIV, tot i que com a mínim des de 1685, si no abans, era servida des dels Prats de Rei, atesa la gran distància existent entre Els Seguers i Castellar
El 1878 recuperà les funcions parroquials i dins la seva jurisdicció s'hi van incloure una sèrie de masos del terme municipal d'Aguilar de Segarra. Aquesta situació roman en l'actualitat.
Bibliografia
BENET CLARÂ, Albert (1984): 'Sant Pere i Sant Feliu de Seguers', Catalunya Romànica XIX. EL Penedès, l'Anoia, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 345-346.