Sant Pere del Castellvell
Olivella
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'edifici compta amb les característiques principals dels temples romànics: parets robustes i amb poques obertures, orientació est-oest amb l'absis a llevant i entrada oberta al mur meridional i, presumiblement resolt amb una volta de canó, avui desapareguda en gran part, sobre la qual hi va haver una coberta a doble vessant. Al capdamunt del mur meridional s'observa un parament que podria haver format part d'un campanar d'espadanya. La nau fou ampliada per ponent amb un cos quadrat de parets més primes.
Història
El 1271 el bisbe de Barcelona instituí tres preverats a la capella de les Onze Mil Verges, entre les quals hi havia la capella de castrum nostrum de Olivella, cosa que suposa la primera menció documental de l'església pròxima al castell i que va fer de parròquia fins el 1625. S'esmenta en el mateix document el degà Pere d'Olivella, a qui es considera com a possible fundador de la institució que posteriorment s'anomenà Sant Pere del Castell Vell d'Olivella. El 1381, l'infant Joan va vendre a Pere Feliu, prevere de la capella de les Onze Mil Verges, la jurisdicció civil i criminal del castell nou i el prevere va cedir la meitat d'aquesta jurisdicció al poble, l'any següent. Des d'aquesta època i fins al Decret de Nova Planta (1716), Olivella va estar sota el domini, encara que indirecte, de la Seu episcopal.
Bibliografia
LLORACH, S. (1983). El Penedès durant el període romànic. Relació d'esglésies, castells, personatges, topònims, etc. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Llopart. p. 269-270. LLORACH, S.; CARBONELL, V. (1992). "Castellvell d'Olivella i Sant Pere del Castellvell d'Olivella", Catalunya Romànica, Vol. XIX, El Penedès i l'Anoia. Fundació Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 266-267.
