Sant Miquel de Martres
Caldes de Montbui
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Lloc d'habitació amb estructures conservades d'una vil·la d'època romana. S'hi han localitzat paviments d'opus testaceum, parets i un forn de producció d'àmfores. Durant el treball de camp no es trobà cap indici de murs o forn. No obstant això en superfície es pogueren observar restes diverses de ceràmica escampades damunt de les terres llaurades on s'hi troben oliveres plantades.
També conegut com a Creu de Baduell, Sot del Baster o Salt de Les Bruixes. Al voltant de l'ermita que li dóna nom situada al salt de les Bruixes, per sobre del sot d'en Baster, al sud-est del turó gros de Can Camp.
Història
La primera notícia sobre l'existència d'aquest jaciment la proporciona Almagro (1945) en la seva carta arqueològica d'Espanya, on descriu l'aparició de paviments, ceràmica romana (tegulae) i restes de murs.
L'any 1949 fou excavat sota la direcció de J. Colomines.
Els anys 1956 i 1971 fou de nou excavat per Llogari Sala, que llavors ere membre del Museu de Caldes de Montbui . Hi va documentar una villae romana tardorepublicana. En la primera fase es posà al descobert un forn de produció d'amfores (tipus Pascual 1 i Dressel 2-4). S'hi van poder localitzar diferents marques de taller, de les quals R. Pascual identificà com a pertanyents a aquest centre de producció. Durant les campanyes posteriors es van posar al descobert restes de parets amb paviments d'opus testaceum així com diversos fragments ceràmics dels quals destaquen els de terra sigil·lata itàlica. La cronologia més antiga la proporcionen fragments de Campaniana A. Així doncs, es pot establir un origen republicà per a aquest assentament, un moment àlgid en el segle I dC., però en canvi no s'ha pogut documentar el moment final d'aquesta vil·la.
L'any 1993, es visita el jaciment amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, on es prospecta a peu trobant nombroses restes de ceràmica comú i àmfora romana.
Carme Miró opina que les restes romanes de la Creu de Baduell, el salt de les Bruixes i el sot del Baster pertanyen a la mateixa villae. Aquestes restes responen sobretot a forns i escombreres d'àmfora que recolzen la interpretació d'aquesta zona com a pars rustica de la vil·la destinada segurament a la producció de vi.
Bibliografia
ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945.
ESTRADA, J. (1969). Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona.
GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa.
GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.
HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 33-34. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia
MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona.
SALA, Ll. (1973c). Las ánforas de la calle Espartero y el horno de Salt de les Bruixes. Setmanari Montbui. Núm. 1.474.
