Sant Mamet
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Prop de l'església de Santa Maria de Campanyà.
    Emplaçament
    Sant Cugat nucli

    Coordenades:

    41.48161
    2.05675
    421251
    4592652
    Número de fitxa
    08205 - 785
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Jaciment paleontològic
    Prehistòric
    Segle
    16 milions d'Anys
    Estat de conservació
    Regular
    Aquest jaciment paleontològic ha estat excavat i, posteriorment, urbanitzat.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAP-13140
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    El 1951 es van localitzar a l'argilera de Sant Mamet unes restes de quelonis gegants. Aquestes restes van ser comunicades al Dr. Miquel Crusafont de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. Temps després, es va descobrir en aquest indret un conjunt de macrovertebrats format per suids, cèrvids i fèlids.

    En unes campanyes d'excavació realitzades els anys 1970 i 1980 van aparèixer més cèrvids i també bòvids i proboscidis. Un cop van ser rentats els sediments, va resultar l'existència de micromamífers diversa, amb esciúrids, glírids, cricètids, insectívors erinaceids i lagomorfs, ocotònids. La presència de cricètids va servir per datar el jaciment a l'Aragonià inferior. La presència de rosegadors com els glírids, els cricètids i els esciúrids, després de ser estudiats i comparats amb espais propers com el jaciment de Can Sant Joan, oferia una cronologia del Languià.

    L'any 2014 es va realitzar una excavació prop de l'església de Santa Maria de Campanyà, però no es varen trobar restes de vertebrats en superfície, però sí que van aparèixer nivells rics amb microvertebrats que van ser excavats el 2016, amb la presència, per exemple, de rosegadors. La campanya de 2017 va donar com a resultat 50 dents de micromamífers i també fragments de dents, restes postcranials i fragments de gastròpodes continentals.

    El jaciment paleontològic va ser localitzar a l'argilera Argiles Segués i Donadeu SA quan els propietaris de l'empresa van detectar el 1951 fòssils de macrovertebrats. Arran d'aquest motiu, van avisar al Dr. Miquel Crusafont, de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.

    Intervencions

    • Del 22 de setembre al 4 d'octubre de 2014. Directors: Daniel de Miguel Cascán i Isaac Casanovas Vilar. Prospecció. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 13.132.
    • Del 9 al 29 de maig de 2016. Director: Isaac Casanovas Vilar. Prospecció. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 15.199.
    • Del 5 al 18 de juny de 2017. Director: Isaac Casanovas Vilar. Mostreig. Projecte: Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. Memòria número 13.200.

    AGUSTÍ, J.(1981).  Roedores Miomorfos del neógeno de Cataluña. Universitat de Barcelona. Tesi Doctoral.
    CABRERA, L. (1979) Estudio estratigráfico y sedimentológico de los depósitos continentales basales de Mioceno de la depresión del Vallès-Penedès. Universitat de Barcelona, 1979. p.361. Tesi de Licenciatura.

    CASANOVAS-VILAR, I., MADERN, A., ALBA, D.M., CABRERA, LL., GARCIA-PAREDES, I., VAN DER HOEK OSTENDE, L.W. , DEMIGUEL, D., ROBLES, J.M., FURIÓ, M., VAN DAM, J., GARCÉS, M., ANGELONE, CH. & MOYÀ-SOLÀ, S. (2016). "The Miocene Mammal Record of the Vallès-Penedès Bsin (Catalonia)". Comptes Rendus Palevol. 15 (2016a), 7, p. 791 - 812. 
    CRUSAFONT, M; VILLALTA, J.F.; TRUYOLS, J.(1955). "El burdigaliense continental de la cuenca del Vallès-Penedès". Mem. y Com. Ins. Geol. y Min. Dip. Barcelona. XII, 11, p.11-272.
    GOLPE, J. MA. (1974). "Faunas de Yacimientos con suiformes en el Terciario español". Paleontologia y Evolución, VIII (1974), p.1-87.
    GOLPE, J. Ma. (1971). Suiformes del Terciario español y sus yacimientos. Tesi Doctoral.