Sant Llop

Dosrius

La primera referència documental directa del temple és de l'any 1353 i sota l'advocació de Santa Eulàlia. Entre els anys 1508 al 1658 ja es menciona com la capella de Sant Llop i Santa Eulàlia. En una visita pastoral datada l'any 1608, el bisbe mana que a la capella no hi habitesin persones casades sinó només religiosos o ermitans. L'any 1658 es demana llicència al rector de Dosrius per fer d'ermità de Sant Llop i Santa Eulàlia. Segons aquestes dades, entre finals del segle XVII i principis del segle XVIII, es degué fer el vot de poble a Sant Llop (contra l'epidèmia que assolava a la població), quedant l'advocació del temple a aquest únic sant. De fet, a partir del 1730, només s'esmenta com a capella de Sant Llop. Les llicències per fer d'ermità continuen entre els anys 1738 i 1739. Posteriorment, l'any 1746 es demana llicència al rector de Dosrius per beneïr la capella nova de Sant Llop. Això implica una reedificació del temple o un edifici de nova planta al mateix lloc que l'anterior. Entre els anys 1758 i 1780, les sol·licituds per fer d'ermità continuen. De fet, el temple continuà essent ermità fins a la primera meitat del segle XX, moment en què diverses famílies del poble s'hi instal·laren en règim de masoveria. En aquest temps, l'ermita passa a dependre de la parròquia de Dosrius. L'any 1997, la teulada fou refeta i l'interior del temple reformat. L'any 2000 s'hi col·locà una nova campana (hi ha constància que durant la guerra Civil, l'ermita fou saquejada i la campana retirada per fer-ne munició). Actualment, l'ermita és de propietat privada.