Sant Jordi de Lloberes (masia)

Gaià

Aquest mas podria tenir el seu origen en una torre de guàrdia medieval. Concretament, seria una de les tres torres de vigillància que hi ha documentades al terme. En aquest cas es coneixia amb el nom de Turrionarda i apareix en un document de 1052. Segons Josep M. BADIA (2016: 55) era prop de l'església de Sant Jordi i controlava el sector nord-est del terme del castell de Gaià, per on hi passava un camí públic i que limitava per aquesta banda amb el castell de Lluçà. Concretament, en aquest document de 1052 es diu que l'església era al costat d'una torre de defensa anomenada Turrionarda i d'unes cases. La capella de Sant Jordi com a tal ja apareix citada el 1053. Estava situada al lloc de Lloberes i aquest any el seu fundador, el bisbe Oliba, la va donar a la seu de Vic juntament amb la torre. El 1362 Jaume de Vilagaià va fer unes deixes a aquesta església, anomenada "Sancti Georgii de Turrionarde".
Pel que fa al mas de Sant Jordi, pròpiament, està documentat al segle XVII i era una de les set masoveries del Soler de Lloberes, que era el mas principal de la zona. En l'arxiu particular del Soler de Lloberes es conserva documentació referida a la capella i també al mas Sant Jordi. Així, el 1779 l'hereu del mas, Antoni Soler de Lloberes i Vall de Vilaramó, "va fer amb les seves mans el nou retaule de l'ermita de Sant Jordi", i el 1890 s'hi va fer un nou altar. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, al mas Sant Jordi continuava en poder del Soler de Lloberes. Les seves terres abastaven 49,50 ha.
Els primers decennis del segle XX van passar per la casa diferents famílies de masovers. Entorn de 1947 hi van arribar, procedents de Sant Feliu Sasserra, Paulino Capdevila Bover i Pepeta Sensada Serena. La seva filla, Montserrat Capdevila Sensada, casada amb Josep M. Badia, continua amb la seva família en aquesta masoveria, que continua sent propietat del Soler de Lloberes. Fins a la dècada de 1960 encara recorrien el camí de transhumància nombrosos ramats, els quals feien nit a Sant Jordi de Lloberes. Per això entorn de 1956, a més d'ampliar-se la casa es van ampliar els coberts. Els ramats eren molt extensos i solien ocupar tots els coberts i, de vegades, fins i tot la capella, que havia estat profanada durant la Guerra Civil i havia quedat fora de culte. A la capella també s'hi quedaven a passar la nit alguns pobres sense sostre que transitaven pel camí. El 1964 el propietari del mas Soler de Lloberes va fer restaurar la capella, i actualment s'hi diu missa un cop a l'any, per Sant Jordi.