Sant Joaquim
Martorelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Església de planta basilical de tres naus i absis no marcat en planta. La coberta es sosté amb quatre arcs de diafragma, entre els quals hi ha tres capelles per banda, obertes a la nau en arc escarser i sostingudes amb cairats de fusta. La part del presbiteri està decorada amb pintures murals. La il·luminació del temple es fa a través dels vitralls que hi ha sobre les capelles, on hi ha representats els Sagraments i l'escut de Martorelles. Originalment, s'hi accedia per la cara sud (on hi ha un vitrall vertical), tot i que a causa del desnivell la nova entrada es situa a l'est. En un extrem de la façana sud s'alça el campanar, de tres nivells i cobert a dues vessants. Aquest consta d'obertures d'arc pla de petites dimensions, excepte al pis superior, on alberguen les campanes. A l'exterior, sobre les capelles laterals arrenquen petits contraforts que reforcen la nau. A la façana de ponent s'hi adossa la rectoria. L'acabat exterior és el maó vist amb un sòcol de pedra.
Història
Des de molt antic, els habitants de la part baixa del municipi feien a peu el trajecte per anar a missa fins a l'església de Santa Maria de Martorelles, situada a la part alta del poble. Tot i que les masies de Can Sunyer i Carrencà tenien capelles pròpies, la de Sant Martí i de Sant Domènec respectivament, aquestes eren d'ús privat i només s'hi podia assistir en ocasions contades. L'any 1927, la part coneguda a Martorelles de Baix es va segregar de Santa Maria de Martorelles i va passar a denominar-se Martorelles. Aleshores va començar a plantejar-se la possibilitat de construir una església pròpia. L'esclat de la Guerra Civil i el període de postguerra van ajornar aquesta voluntat. L'any 1955, l'aleshores mossèn Josep Paituví, va recuperar la iniciativa, amb l'ajuda del grup "Junta de Construcción de la Nueva Iglesia". El senyor Joaquim Pont i Puig va cedir el terreny per a construir-la, i molts martorellencs i martorellenques van fer les aportacions que van permetre que fos bastida. La primera pedra de l'església de Sant Joaquim (advocació en honor del donant del terreny) va col·locar-se el 24 de juny de 1956, en què l'arquebisbe Gregorio Modrego va beneir-la i va oficiar la primera missa. El setembre de 1959 el bisbe auxiliar D. Narcís Jubany va beneir el temple, quedant així parcialment inaugurat, ja que les obres no es trobaven finalitzades. No va ser fins al juny de 1976 en què l'església de Sant Joaquim es va constituir com a parròquia.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Martorelles (Vallès Oriental). Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. MARTÍ, J.M. (1981). Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental. Vol I/2. Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona. MILÀ, F. i J. (2006). Martorelles: la fe d'un poble. Santa Coloma de Farners: Editorial La Trona.
