Sant Joan de Vilada

Vilada

L'actual edifici de l'església parroquial és una nau allargassada en direcció est-oest. A la primera part de la nau, després de l'entrada, s'obren a banda i banda algunes capelles laterals, coronades per un arc. En cada una d'elles hi ha imatges sobre pedestals. A la dreta, la Mare de Déu del Carme, sant Antoni Maria Claret, Sant Ramon i Santa Llúcia. A l'esquerre, el sant Crist i la Verge dels Dolors, el Sagrat Cor i sant Josep. La major part de les imatges tenen un interès poc rellevant. A l'altar major, sobre del sagrari, s'hi troba la imatge de sant Joan Baptista, possiblement l'única conservada d'abans de 1936. A la sagristia hom hi ha reposat també una altra imatge, la de sant Isidre, semblant a les de les capelles laterals. A la resta de l'església no hi destaquen cap mena d'elements ornamentals, a excepció de la làmpada de ferro forjat que hi ha sobre l'altar major, que es va fer aprofitant les restes d'una antiga barana.
Tampoc a l'exterior trobem parts destacables. Solament una representació de sant Joan Baptista, en ceràmica, damunt de la porta d'entrada. A la façana principal hi ha també un rosetó molt simple d'imitació gòtica i un petit finestral amb dues espitlleres de trets romànics. A les façanes laterals s'obren alguns ulls de bou que permeten augmentar la il·luminació de l'interior. No obstant això, l'element més característic de l'església és el seu alt campanar, amb una base quadrada i que a mitja alçada es converteix en octogonal. A la part superior s'hi alberga un rellotge esfèric automàtic. Les campanes es disposen en finestrals amb volta de canó, encara que no presenten un interès remarcable. Per contra, criden més l'atenció els murs mitgers d'aparell medieval entre l'església i la rectoria i un arc gòtic de grans dimensions al vestíbul de la casa rectoral adjacent. De totes maneres, es fa molt difícil establir una datació i un estil dels diversos elements de l'església, ja que gairebé tots són fruits de les reformes endegades als segles XIX, cap a 1852, i XX, sobretot, després de 1940.
Una curiositat de la façana principal són els grans blocs de pedra amb regates. Tal com documenta i descriu el Dr. d'història de l'Art J. Yeguas, la presència d'aquestes regates correspondria al reaprofitament d'aquests blocs, originalment dovelles, provinents d'algun gran arc de portal. Les regates forment part de la tècnica constructiva d'aquest tipus d'arcs, i ajudaven a travar els blocs de pedra entre ells. Curiosament, donada la seva forma, a Mallorca se solien anomenar d'espina de peix. L'espai buit que quedava de les regates entre blocs s'omplia amb una lletada de calç. Les estries dels blocs, documentarien la presència d'un portal de grans dimensions, força habitual en masos i altres edificis als s. XV i XVI, i que es van començar a retirar a partir del s. XIX per ampliar-ne les entrades. En el context de la parròquia de Sant Joan, podem especular que aquest procés podria coincidir amb les obres de reforma de l'església parroquial del s. XIX. Segons alguns testimonis orals, la pedra utilitzada per la reconstrucció de la façana després de la guerra civil, era pedra reaprofitada de la mateixa església que havia quedat amuntegada sense utilitzar de l'última reforma a les feixes propietat de la rectoria, situades al barranc de sota l'edifici. Podria tractar-se doncs, del testimoni de l'antic portal d'entrada de l'església parroquial.