Sant Jaume del Pont de Cabrianes Sant Fruitós de Bages

Bages
Olzinelles.Crta. BV-4512 km. 1,2 (08272 Sant Fruitós de Bages)
Crta. BV-4512 de Torruella de Baix a Artés, km 1,2 a l'esquerra

Coordenades:

41.77183
1.90323
408844
4625025
08213-30
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Historicista
XIX
Bo
Inexistent
IPA nº 48 de Sant Fruitós de Bages
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 008A00027
Raquel Valdenebro Manrique

Edifici religiós de planta rectangular i una sola nau que es cobreix amb teulada a dos vessants. L'absis, semicircular, sobresurt a ponent de l'edifici, és de menor alçada, coberta inclinada i sense cap obertura exterior. L'església està orientada en sentit est- oest, però de forma invertida, mantenint l'entrada principal a orient i l'absis a ponent. Arquitectònicament fou aixecada d'un sol bloc, utilitzant pedra tallada en carreus de diferents mides, disposats de forma força regular i units amb ciment pòrtland. La façana principal, orientada a llevant, s'obre amb un portal al qual s'accedeix mitjançant dos graons, i és rematat a la part superior per un arc de mig punt format per un seguit d'arquivoltes exteriors, que recauen sobre una cornisa, i dos brancals laterals. Adossades als brancals hi ha dues columnes formades per una base, un fust llis i un capitell amb volutes jòniques i decoració vegetal. Aquesta columna es recolza sobre un sòcol de ciment que recorre tota la façana. El timpà del portal és completament llis i mancat de decoració. Sobre el portal hi ha un gran rosetó, de mides lleugerament desproporcionades. Per sobre d'aquest rosetó hi ha un fris, que sobresurt del plom de la façana, està format per arcuacions cegues, a imitació d'arcs lombards, que de forma inclinada segueixen la línia de la teulada, però en un nivell bastant inferior. Es tracta d'una composició de façana, que podríem qualificar de neoromànica. A la cantonada S-E de l'església s'ubica un campanar rectangular, en part integrat dins l'estructura de l'edifici, i sobresortint només un tram de la línia de façana de migdia. És cobert a quatre aigües; a la part superior hi ha quatre obertures rectangulars -una per façana- rematades per un arc de mig punt, és on hi ha ubicades les campanes. A migdia de l'església trobem adossat l'edifici de la rectoria, formant un sol bloc amb l'església. La rectoria és d'alçada inferior al de l'església, permetent observar a la façana de migdia de l'església una filera de finestrals, ubicada ben bé sota la teulada de l'església, que conformen un seguit de tres blocs de finestrals formats per tres finestres cadascun. Es tracta d'obertures rectangulars, rematades a la part superior per un arc de mig punt, i que semblen donar accés a un corredor interior de l'església a manera de trifori. La rectoria manté la mateixa la mateixa llargada i la mateixa orientació de l'església, la qual cosa dóna a entendre, que possiblement foren aixecats tots dos edificis en un sol moment. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, cobert a dues aigües, d'una alçada inferior a l'església. També ha estat aixecat amb parament de pedra disposat de forma força regular. Compta amb planta baixa i primer pis. Com a cos annex, aquesta rectoria compta amb un cobert de planta baixa adossat seguint la línia de la façana de migdia i la de ponent, que es cobreix amb coberta inclinada i manca d'obertures, a excepció de la porta d'entrada a la façana de llevant. Segurament exercia les funcions de magatzem. La façana principal de la rectoria es troba orientada a llevant, a continuació de la façana de l'església, i en aquest cas el parament es troba arrebossat. Compta amb un portal d'entrada a la planta baixa. Es tracta d'un portal de gran proporcions rematat a la part superior per una llinda monolítica de ciment, i protegit exteriorment per dues grans portes de fusta. S'acompanya al cantó de migdia d'una finestra rectangular enreixada, i de dues finestres balconeres a l'alçada del primer pis. La façana de migdia s'obre amb un seguit de balcons i finestres balconeres a l'alçada del primer pis, restant sobre el cobert de planta baixa. Interiorment l'església es troba enguixada, essent coberta per una volta de canó la nau principal i per volta d'aresta l'espai de l'absis. Destaca la presència d'un altar a la capçalera amb la figura de Sant Jaume.

Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 48

Els orígens de la capella es troben lligats a l'existència del proper mas Bertran, propietat d'una família pagesa ennoblida des d'almenys el segle XVIII. A finals del segle XIX es va formar un nucli al seu voltant degut a la construcció d'una fàbrica tèxtil prop de l'indret. Aquesta va fer créixer el petit nucli de l'església i els habitatges pels obrers prop del mas. L'església fou construïda a l'últim terç del segle XIX, responent a les necessitats de la població assentada recentment arrel de la fàbrica tèxtil que s'hi havia construït. La finca era de la família Bertran. L'església va reemplaçar a la parroquial de Sant Jaume d'Olzinelles, en plena decadència. És per aquest motiu que va obtenir el títol de parroquial. Des que el nucli del Pont de Cabrianes es va abandonar (1960-1970), l'església no té culte continuat. L'any 1974 es va abandonar definitivament passant a dependre de l'església parroquial de Sant Fruitós de Bages. Actualment al nucli d'Olzinelles només hi viuen unes quatre famílies. L'església només s'obre el dia de Sant Jaume (25 de juliol) en que es fa una missa i una reunió de la gent que havia viscut a l'antiga colònia.

CAMPRUBÍ I PLANS, J. (1994). "Les fàbriques de Sant Fruitós de Bages (1 i 2)" a Fàbriques i empreses. 10 anys de reportatges a Regió 7. 1984-1994. Pàg.170-171. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa.