Sant Jaume de Viladrover El Brull

Osona
Sant Jaume de Viladrover
Nucli Sant jaume de Viladrover
607
08026-4
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Romànic
Modern
Contemporani
XI-XX
Bo
Va ser restaurada al 1926.
Legal
BCIL. NNSS 7/03/1991
si, IPA, n. 22487
Fàcil
Religiós
Privada
Bisbat de Vic
Marc Cucurella Pinilla

Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula.

Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu.

Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma.

ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a "Catalunya romànica II", Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana.
ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). "Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona". Editorial Pòrtic.
GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). "Osona". Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín.
MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). "La Catalunya central. Viatge al romànic català/7". RACC - 62, S.L.