Sant Esteve de Comià
Borredà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
De l'església medieval no es conserven restes visibles llevat de dues finestres romàniques que encara es veuen al mur de migdia. L'actual edifici és una construcció del s. XVII tal i com es llegeix a la inscripció de la porta "SEGIMON PUIG ME FECIT. 1690". Al s. XVIII es substituí l'absis per un presbiteri rectangular més petit que la nau, i a cadascun dels seus costats s'hi afegiren unes capelles lateral. La primera volta d canó fou substituïda per una d'obra que cobreix la nau en quatre trams. Uns massissos contraforts subjecten els murs romànics de la vella nau que és de planta rectangular. La façana principal, amb la porta semicircular feta amb grans dovelles, és coronada amb un massís campanar d'espadanya.
Per accedir a l'interior de l'església cal demanar la clau a la rectoria de Borredà o al Restaurant Cobert de Puigcercós.
Història
El topònim Comià s'esmenta per primera vegada en la documentació l'any 948 (Cominiano) com un dels límits de l'església de Salselles. Formava part dels dominis del monestir de Sta. Maria de Ripoll i l'any 1607 va perdre el seu caràcter parroquial per passar a ser sufragània de St. Vicenç de Maçanós. Refeta a mitjans s. XVII, avui depèn de la parroquial de Sta. Maria de Borredà.
Bibliografia
GAVIN, J.M. (1985): "Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà", Barcelona.
SERRA, R. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà, Berga.
VIGUÉ, J. I BASTARDES, A.(1978: 222): Monuments de la Catalunya Romànica.1. El Berguedà, Artestudi Ed, Barcelona.
VILADÉS, Ramon (1994). "Pagesos i senyors a les valls del Merlès", a L'Erol nº 44, Berga 1994,p.14-17.
VV.AA.(1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.
VV.AA. (1994). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
