Sant Domingo

Sant Pere de Riudebitlles

No se sap amb exactitud ni la advocació primera de la antiga capella de Sant Domingo a Sant Pere, ni la data de la seva edificació. Potser aquesta petita construcció rupestre estaria dedicada en un primer moment a un altre sant. Per la seva ubicació al marge dret de la riera, exposada a les freqüents crescudes de la llera del Riudebitlles, la capella ha sofert diversos accidents que l'han deixat en estat de ruïna. Sabem, per la documentació descriptiva de l'interior de l'església (Arxiu particular de Fina Arnan Vallès) que la família de Mora va ser propietària d'aquesta capella al menys durant més de dos segles. A l'arxiu de Cal Ròmul, propietat de la família Torrents, existeixen documents que parlen de la seva administració, així se sap que al 1734, el Marquès de Llió com a propietari d'aquesta capella, pagà una llàntia a Salvador Borrell, courer. Una nota de despeses sense data ens parla del pagament al fuster Pere Rovira per la fabricació d'unes portes i el traginer encarregat de dur-les a la capella. Encara que no hi hagi data en aquest escrit, sabem de l'existència a Sant Pere d'un fuster amb el mateix nom, originari de Capellades i resident el 1711 a Sant Pere que fa obres en el molí draper (MADURELL, 1975, II: 824). Del 20 de febrer de 1736, data un conveni (que regula misses, almoines, etc) entre Joan Sunyer, prior de Sant Pere i Josep de Mora sobre la capella de Sant Domingo a les Quatre Canals. Diu que Domingo de Mora, avi de Josep de Mora i Catà, va manar edificar la capella (s'ha de tenir present que el nom de pila del marquès coincideix amb el del sant) i que el seu nét volia que s'hi fes missa. La capella no parava de construir-se, probablement per les freqüents riuades, així, el 2 setembre de 1740, i una vegada conclosa la festa d'aquell any, encara s'hi fan obres al petit temple. Dos anys després, el juliol de 1742, ja devien haver acabat, i es va poder celebrar l'ofici religiós a la nova construcció. El 25 d'abril de 1757, Miquel Llucià, paperer de Riudebitlles apareix com administrador de la capella la qual es troba al lloc de les "Quatre Canals". El Marquès de Llió, que en seguia sent el propietari, li donà les almoines perquè les fes servir per arranjar-la. Vint-i-cinc anys després, al novembre del 1772, la capella havia tornat a patir nous deterioraments. Aquest fet es dedueix de l'escrit posterior a una visita pastoral del bisbe Climent, el qual "vió que la ermita de Santo Domingo no estaba decente y mandó al prior Plàcido Nadal no se dijese misa en ella". El mateix dia de la festa de Sant Domènec, el 4 d'agost de 1792 el mateix prior, Plàcid Nadal, en resposta a una carta de la marquesa d'Olzinelles diu que la capella està en molt mal estat per ser "massa angustiat y estret lo lloch, y se auria de comprar terreno; ab quals circumstancias millor fora ferla de nou en altre paratge mes cómodo". Al 1936, Cardús la descriu en un estat bastant descoratjador, així , escriu que "ha desaparegut la meitat de la capella, excavada a la timba, i el camí que hi portava". Sabem que poc abans de la guerra civil del 1936, s'havien iniciat els treballs de fonamentació d'una nova capella en terrenys de Cal Rafeques aproximadament a sobre del lloc de la capella vella. La guerra va aturar la construcció i també va fer desaparèixer una tradició. En un document conservat a l'arxiu particular de Fina Arnan Vallès, acompanyat d'una fotografia datada l'any 1934, el senyor Arnan descriu l'antiga capella: "Mireu-la en aquesta bella vista. Ella ens parla d'una antiga tradició de més de tres centúries en que els nostres abans-passats hi celebraven totes les festes més populars de l'any. Un dels més típics aplecs, el dia 4 d'agost, diada del seu patró Sant Domènec". Sabem, segons informació de Josep Arnau, transcrita per Joan Cuscó i Clarasó (1989: 91), que l'any 1937 encara se celebrava l'aplec de Sant Domingo i en ell s'havia ballat, antigament, una variant del "ball pla", pròpia de la comarca.