Sant Cristòfor
Els Hostalets de Pierola

    Anoia
    Camí de Collbató a Piera
    Emplaçament
    Prop de l'urbanització de Can Térmens
    437 m

    Coordenades:

    41.55997
    1.79415
    399448
    4601624
    Número de fitxa
    08162-136
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV, XVIII
    Any
    1374
    Estat de conservació
    Dolent
    Enrunada
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA, 5513
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08161A00800003
    Autor de la fitxa
    Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

    Capella molt enrunada, de planta rectangular. No hi ha restes d'absis i tan sols queden la façana i un tram de paret. A la façana hi ha dues portes adovellades. Sembla que en època contemporània va ser utilitzada per usos no religiosos com ho demostra l'existència d'un cup a l'interior. Hi ha restes d'una ampliació o pis sobrealçat on s'hi observa maó i un cos adossat en el seu costat esquerre. A l'interior hi ha restes de motllures ornamentals. Té també un campanar d'espadanya fet amb maó.

    Aquesta capella es coneix també amb el nom de Sant Cristòfol de Canyelles o de Fàbregues.

    La capella apareix documentada des de l'any 995, en la venda d'un alou feta per Ansalones i la seva muller Fremina a Guiteza i la seva muller Amalvua; l'alou afrontava a migdia amb un alou de Sant Cristòfol. La capella estava originàriament situada en un turó sobre Can Cardús, als límits del terme de Pierola i Esparreguera, però va ser traslladada i edificada de nou el 1374 (l'edifici visible actualment), aprofitant les pedres de l'antiga capella, en la peça de terra que va donar el noble Albert Durfort en el lloc anomenat Font de les Fàbregues, en l'antic camí que anava al monestir de Montserrat, tocant al límit del terme de Collbató i Pierola. Al 1767 hi ha permís del Vicari General per beneir la capella novament obrada. L'ermita fou saquejada i incendiada durant la guerra del Francès i actualment està enrunada. Depengué primer del monestir de Sant Daniel de Girona fins 1031-1060 que passà a mans d'un tal Udalguer el qual, en el seu testament de l'any 1080, la donà al monestir de Sant Llorenç del Munt.

    Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. V, p. 396.
    BENET CLARÀ, Albert (1992): "El Penedès, L'Anoia", Catalunya Romànica, XIX, Barcelona, p. 342.
    MAS DOMÈNECH, Joseph (1907): La benedicció del pa en la parroquia de Pierola, dins Notes Històriques del Bisbat de Barcelona. Barcelona: Tip. Jaume Vives, vol. II, p. 18.
    -ESTRADA, Gemma (1992): "Capella de Sant Cristòfol", Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona.
    -GAVIN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies: Anoia-Conca de Baberà, vol. 16. Arxiu Gavin, Barcelona, p. 167.
    -ESTRADA, Gemma; ASENSI, Rosa M. (1997): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Anoia, Barcelona, p. 89.
    -MADOZ, Pascual (1849): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de ultramar, Madrid, p. 26.
    -VALLS, F. (1990): "Els Hostalets de Pierola", Historia de l'Anoia, vol II Manresa, p. 133.