L'ermita de Sant Cristòfol és una capella romànica que ha estat modificada al llarg dels segles, la darrera durant la segona meitat del segle XX. En aquesta intervenció, es va ampliar en alçada, es va suprimir el campanar d'espadanya i la sagristia, es va fer una nova coberta i es va eliminar el baluard que la tancava frontalment.
L'edifici de planta rectangular amb l'absis semicircular. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó, mentre que la part de l'absis es cobreix amb volta de quart d'esfera. La part del presbiteri queda elevada respecte la resta de la nau a través d'un graó. La il·luminació de la nau es fa a través de dues finestres de mig punt amb doble esqueixada i esplandit, que es situen als murs de llevant i migdia. Igualment, també hi ha un petit òcul a la part superior del mur de ponent.
S'accedeix al temple per ponent a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. El frontis està rematat per un capcer simple que, juntament amb el mur on es recolza l'absis, són superiors en alçada en relació a la coberta. El parament dels murs és de petits carreus escairats disposats en filades regulars, que a les cantonades són de majors dimensions.
L'entorn de l'ermita ha estat notablement transformat, havent quedat integrada dins l'entramat urbà, molt pròxima a diversos habitatges moderns.
