Sant Corneli
Collbató
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'església de Sant Corneli és un edifici de pedra i planta rectangular, amb una capella a ponent i un campanar a llevant. Fa 24 m de llarg, 6 m d'ample i 12 m d'alt. La façana està orientada al nord i és ondulada. El portal és de pedra i té un arc rebaixat, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de Sant Corneli de terracota. A sobre hi ha una rosassa amb un vitrall modern amb els atributs de Sant Corneli i, al cap de munt de la façana, un mig relleu d'una Pietat i tres pinacles de pedra.
A l'interior, hi la l'altar major, situat damunt d'un presbiteri elevat, que acull l'orgue, i vuit altarets més repartits pels dos laterals. A la dreta, hi ha els del Sant Crist, el Roser, la Immaculada i Sant Corneli; i a l'esquerra, la pila baptismal, el confessionari i els altars dels Dolors i de Montserrat, que fou beneït pel pare Escarré. Al fons hi ha la sagristia i un magatzem. Damunt del cancell hi ha el cor i a sobre de les capelles, dues tribunes laterals.
El campanar és de pedra i està dividit en tres cossos separats per sengles cornises, que s'adiu força amb el prototipus de campanar del segle XVIII. La part de baix és de planta quadrada, té les parets cegues i està coronada amb quatre pinacles; la del mig i la de dalt són vuitavades. La del mig té dues obertures petites i la de dalt, on hi ha les campanes, quatre finestrals de mig punt. La coberta és plana, amb un terrat envoltat per un balustre de pedra artificial que s'hi col·locà fa pocs anys.
Història
L'església de Sant Corneli és esmentada l'any 1062 i és possible que fos remodelada cap a finals del XVI-primeria del XVII. L'actual, més gran que l'originària, fou bastida al XVIII i s'aprofitaren les pedres del portal de la muralla, que es va haver de desmuntar per poder construir el nou temple. Durant el segle XIX s'hi feren altres actuacions: el 1826 es va fer la capella del sagrari; el 1849 es va beneir l'altar major; i el 1857 es van col·locar les campanes i el rellotge nou. El ferrer de cal Vicentó era l'encarregat de tocar les campanes i donar corda al rellotge. Fou saquejada durant les guerres del Francès i Civil.
Bibliografia
ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 27 r.
ARXIU DIOCESÀ DE BARCELONA, Collbató, L. 22.
ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ORGUE DE COLLBATÓ (1982), Descripció de la construcció de l'orgue de Collbató i de la restauració de l'església parroquial de Sant Corneli, Collbató.
CODINA, Jaume, Josep MORAN i Mercè RENOM (Int) (1992), El Baix Llobregat el 1789. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
MUSET PONS, Assumpta (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [El Montserratí, 3], p. 90.
