Sant Andreu de Gréixer Guardiola de Berguedà

    Berguedà
    Al lloc de Gréixer damunt d'un turó
    Al darrere del turó de Sant Nazari davant de Gréixer. Ctra 4024. Pk. 3,9 hi ha el trencall que hi va
    1105

    Coordenades:

    42.28461
    1.84906
    405107
    4682018
    08099-144
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Medieval
    Romànic
    Gòtic
    XII-XIII
    Bo
    Restaurada el 1957 es manté ne molt bon estat i s'hi celebra culte el dia de l'aplec.
    Inexistent
    Si. Núm.3413 IPAC (Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya)
    Fàcil
    Religiós
    Privada
    Parròquia de Sant Llorenç. Plaça de l'església, 1. 08694 (Guardiola de Berguedà)
    Pere Cascante i Torrella

    Es tracta d'una construcció d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està il·luminada per tres finestres de doble esqueixada ; una oberta a l'absis, una altre a la façana de ponent i una darrera al mur de la nau. La porta, formada per un arc adovellat de pedra picada està oberta al mur de tramuntana i presenta un campanar de cadireta de dos ulls damunt la façana de ponent.. La seva fàbrica constructiva és amb un aparell de carreus de pedra rogenca ben treballades i escairades unides amb argamassa de calç i disposades en filades horitzontals. La volta està construïda amb llosetes disposades a "plec de llibre". Interiorment l'església està desposseïda del seu mobiliari litúrgic llevat de la pica d'aigua beneïda que es situa al costat de la porta. La coberta de la nau és de teula ceràmica i la de l'absis en llosa, però el ràfec del sota teulada testimonia que antigament hauria estat coberta tota ella en llosa. De la capella en procedeix un encenser que es guarda al museu diocesà de Solsona. Es conserva en bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. És particular

    Edifici que ha estat restaurat recentment. Sembla correspondre amb una construcció de mitjans del segle XII i principi del segle XIII per la presència de la volta de canó apuntada. A fora al cementiri encara hi ha una creu de forja del pedró

    El lloc de Gréixer figura documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell l'any 871. Aquesta església en destaca pel fet que un dels seus preveres; Daguí passà a ser abat de Ripoll , motiu que la vinculà amb les rendes d'aquest monestir fins ben entrada l'època moderna . Des de sempre va actuar com a parròquia del nucli de Gréixer i al llarg de la baixa edat mitjana figura sovint documentada amb algunes deixes testamentàries. El 1377 el rector va obtenir el consentiment de l'abat de Ripoll per a vendre o arrendar la rectoria. Al segle XIV s'inicià un plet entre els parroquians del terme i l'abat a causa dels carnalatges i primícies de llana que els habitants de Gréixer es negaven a pagar. Amb l'abandó de la veïna capella de Sant Nazari passà a tenir un altar en honor a aquest sant. Ja al segle XVIII passà a ser una sufragània de Sant Miquel de Turbians i avui dia pertany a la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Es conserva en un bon estat ja que va ser restaurada l'any 1957. S'hi celebra missa una vegada a l'any per l'aplec de Sant Andreu.

    ROCA , A; CLARET, JOSEP (1982). "Sant Andreu de Gréixer". Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.VIGUÉ, JORDI; BASTARDES, ALBERT (1978) Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi. Barcelona,