Salvatges
Granera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada completament rehabilitada, formada per tres cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular, organitzada en una planta. Els dos volums laterals presenten les cobertes de teula àrab de dues aigües, mentre que el central compta amb teulada d'un sol vessant. En general, la construcció compta amb obertures rectangulars amb els brancals bastits amb pedra i les llindes de fusta decorades amb sanefes de pedra apuntades al damunt. El portal d'accés principal té la llinda decorada. La construcció està bastida en pedra desbastada disposada de forma regular, tot i que amb els paraments arrebossats i pintats. També compta amb carreus embellint les cantoneres i alguns ràfecs de teula àrab en determinades façanes. El conjunt arquitectònic es complementa amb tres cossos adossats aïllats de nova planta, situats al sud-oest del volum principal. Presenten teulades de dues vessants i estan organitzats en un únic nivell. Aquests volums estan en construcció. El cos situat a l'extrem de tramuntana integra un portal d'arc de mig punt reaprofitat, que està emmarcat en pedra i té les impostes motllurades. En darrer terme, a la banda de migdia de la finca hi ha una torre de planta circular amb obertures bastides amb maons a la part superior, que correspon a un colomar.
La masia està inclosa dins dels límits de l'Espai d'Interès Natural Gallifa.
Història
Segons l'expert en toponímia Enric Garcia-Pey, és probable que el nom de Salvatges s'origini a partir del cognom Salavanyes, documentat al fogatge de l'any 1497 dins del lloc de Granera i de la vegueria de Manresa. Poc després, en el fogatge de l'any 1515, es menciona que el mas Salvatges pertany a la sufragània de Sant Julià d'Úixols. Posteriorment, el nom Salvatges torna a aparèixer al fogatge de l'any 1553, en el lloc de Sant Julià d'Úixols i dins de la vegueria de Manresa també. Malgrat aquestes referències, tenim constància que l'any 1213 un personatge anomenat "Pere Salvatges" conreava unes terres pertanyents al monestir de Sant Benet del Bages i dins de la batllia del mas Carner (Pladevall, 1991: 37). La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La masia de "Salvatjes" tenia el número 7 i era propietat de "Jose Pineda". Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Cal Salvajes" (Pont, 2016: 48). Tenim notícia, també, que la casa havia estat propietat de l'industrial del tèxtil de Castellterçol Joan Maria Roger i Gallés, probablement a mitjans del segle XX. L'edifici original fou enderrocat a principis del segle XX donat el seu estat de ruïna. Els materials constructius foren reaprofitats per construïr la casa actual.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 76-77. "LListat del districte municipal de Granera. 1 de gener de 1880". Fons documental de l'Arxiu Municipal de Granera. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 37, 43, 98. PONT MONTANER, Ferran (2016). Projecte del Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions del municipi de Granera. Document d'aprovació inicial. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea de Territori i Sostenibilitat, p. 48, 147-152 [Inèdit].
