Saladic
Monistrol de Calders
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El conjunt de construccions que conformen el mas l'encapçala un edifici residencial, de planta rectangular, al qual s'han anat afegint altres volums. L'edifici principal doncs, s'organitza en alçat en planta baixa i un pis, amb una coberta de teules de dues vessants amb el carener orientat transversalment respecte la façana principal. Aquesta presenta un portal d'accés a l'interior en forma d'arc de mig punt, adovellat i muntat damunt brancals de grans carreus de pedra escairada. Per la part posterior, en aquest cos principal s'hi ha afegit la remunta d'un pis superior; és a dir, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos. Les obertures d'aquesta façana posterior són simples i no presenten cap tipus d'organització. Tant aquest edifici com els volums afegits presenten una paraments coberts per pintura blanca llevat dels angles on es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra. És probable que els paraments estiguin realitzats amb el típic paredat comú d'aquestes construccions rurals. El conjunt presenta altres construccions adossades modernament sense cap tipus d'interès patrimonial.
En les fonts publicades consta que es conserven dues inscripcions, una de la data de 1664 en una finestra, i una segona, que hi diu "JOSEP SIUROI 16 SALADIC 96".
Les terres i parcel·les venudes en les que es desenvolupà la urbanització del part del poble al segle XVIII, comprenia la zona de l'actual carrer del Torrent, i posteriorment també el carrer de la Mallola, carrer de la Vinya, part del carrer del Call,i el carrer de Sant Llogari.
Història
Els orígens del mas Saladic es remunten a finals de l'època medieval, període en que rebia el nom de mas Moragues. En el fogatge de 1553 consta referenciat Valentí Moragues a Monistrol de Calders, dins la vegueria de Manresa. En època moderna, arran de les crisis econòmiques, demogràfiques i sanitàries molts masos van quedar deshabitats; és en aquest context que segons Gustau Erill (ERILL,GUAL, MANENT:2006, p. 38-39), la família Saladic va adquirir alguns masos rònecs entre els quals el de Moragues i el Golobard. Erill recull que en la documentació consta que el mas Saladic va quedar enrunat i el mas Moragues dempeus, però que el que succeí és que la família Moragues s'havia extingit i havia sobreviscut la nissaga Saladic, la qual es traslladar a viure a l'antic mas Moragues passant a adoptar el nom d'aquesta família. Segons anota Erill, podria ser que l'antic mas Saladic es trobés al lloc on es situen les restes del Molí d'en Sala.
La família Saladic comptava amb les finques dels antics masos rònecs esmentats i les del mas Moragues, llavors ja Saladic; degut a necessitats econòmiques, la família s'anà venent terres i establint parcel·les que afavoriren i permeteren l'important creixement del poble durant al segle XVIII.
Bibliografia
-ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
-PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès.
