Ruïnes d'un antic mas Guardiola de Berguedà

Berguedà
A prop de Soldevila
Ens uns planells sota de la carretera que va al Jou entre la casa de Soldevila i el Jou.
998,7

Coordenades:

42.20015
1.85975
405863
4672628
08099-135
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Medieval
XI-XIII
Dolent
Cobert de vegetació i rouredes, Les restes estan perdudes enmig del bosc.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08098A1000065
Pere Cascante i Torrella

Restes d'un mas medieval situat entre la casa de Soldevila i el Jou. Es localitzen al darrer revolt abans d'arribar-hi en uns planells a sota de la carretera després de creuar unes mulleres. Les restes estan orientades a sud-est. Com la resta de casos es tracta d'estructures de planta rectangular i disposades en terrasses artificial aprofitant les vessants de dos carenes o serrats. Normalment es troben en un extrem. Les construccions estan delimitades per murs de pedra d'uns 60 cm. D'ample, unides en sec. Les cantonades són en pedra més ben treballada i de mides més grossses. Conserva en alguns casos dues filades de pedra. L'interior de les estructures està cobert de vegetació però s'endevinen arreu petites habitacions i munts de pedres. Sembla que aquest mas presentava unes dimensions més grans a la resta d'edificis estudiats amb dues o més cambre i coberts per al bestiar.

Es tracta d'una estructura d'origen possiblement alt-medieval que queda amagada darrere la vegetació i dels arbres. Aquestes construccions es situaven als vessants dels serrats, orientats a migdia i en forma terrassada. Corresponien amb habitatges molt simples compostos per dues o més habitacions en funció de la importància del lloc. Solien tenir una planta baixa amb parets de pedra i tapia i la casa tenia dues habitacions; una per la llar i l'altre com a dormitori. Les corts i quadres per al bestiar solien estar en coberts annexos. Segurament va quedar abandonat amb la pesta negra igual que el mas anterior.

Resulta dificil datar l'origen d'aquest mas, ja que a diferència d'altres masos del municipi no en tenim documentació. Amb tot podriem suposar que en l'acta de dotació de Sant Miquel de Sant Llorenç el 984 i en la consagració de Sant Llorenç (983) s'esmenta que a sant Climent de Vallcebre hi havia 18 masos "Quem dommus Guifredus precellentissimus comes et fortissimus marchio atque gloriosus Oliba et egregius pontifex eusdem principis fecerunt et in potestate Sancti Laurentii, cum decem octo mansos, tradiderunt". Un d'aquests 18 masos es podria referir en aquestes ruïnes. Sempre més va pertànyer a la parròquia de Sant Climent de Torre de Foix o Sant Climent de Vallcebre

BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1996). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 56.SERRA I VILARÓ, JOAN (1989). Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol. III