La roureda del Llopart es troba situada enmig d'un paisatge agrícola en mosaic, a cavall dels termes de Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. És una de les rouredes de roure martinenc (Quercus pubescens) més extenses (30 Ha.) i madures de tota la Plana de Vic.
Aquest vell i emblemàtic bosc és un espai de confluència dels àmbits biogeogràfics euro-siberià i mediterrani, fet que afavoreix la seva elevada biodiversitat.
En alguns punts, com al nord de l'Eix Transversal abans del Coll de Romagats, i a l'extrem nord de la Carena a tocar de Sant Julià, hi creix una roureda de terra baixa més empobrida (Buxo-Quercetum pubescentes subas. Coriao-cornetosum), pròpia de la plana de Vic. En d'altres punts, com a la capçalera de la riera de Sant Julià hi creix una roureda de muntanya mitjana (Pteridio-Quercetum pubescentis).
A la roureda hi viuen d'altres arbres: el pi roig (Pinus sylvestris), l'auró negre (Hacer monspessulanum), l'auró blanc (Hacer campestre), la pinassa (Pinus nigra ssp. Salzmanii), el grèvol (Ilex aquifolium), el ginebre (Juniperus communis), la blada (Hacer opalus), el server (Sorbus domestica), la moixera de pastor (Sorbus torminalis) i la moixera (Sorbus aria).
Hi creixen arbustos: l'arç blanc (Crataegus monogyna), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), la ginesta sessilifòlia (Cytisophyllum sessilifolium), el sanguinyol (Cornus sanguinea), el corner (Amelanchier ovalis), l'espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis), l'aranyoner (Prunus spinosa), el tortellatge (Viburnum lantana), l'olivereta (Ligustrum vulgare), el xuclamel xilosti o xuclamel santjoaner (Lonicera xylosteum), l'avellaner (Corylus avellana), el boix (Buxus sempervirens) i el lloreret (Daphne laureola).
També hi ha herbes: l'herba fetgera (Anemone hepatica), el marxívol (Helleborus foetidus), el corniol (Aquilegia vulgaris), les violes (Viola alba, Viola sylvestris i Viola willkommii), l'herba blava (Polygala calcarea), la lleteressa de bosc (Euphorbia amygdaloides), la maduixera (Fragaria vesca) i la prímula vera (Primula veris).
La roureda de roure martinenc és el bosc més representatiu de la Plana de Vic. Ocupava la major part de la seva superfície, abans de la intensa desforestació amb finalitats agrícoles de la que va ser objecte.