Roureda de la Font d'en Roure
Vilassar de Dalt

    Maresme
    Torrent de la Font del Roure
    249

    Coordenades:

    41.51801
    2.34631
    445456
    4596470
    Número de fitxa
    08214 - 210
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    L'accés a l'interior del torrent és molt difícil i complicat. S'ha d'accedir-hi baixant per les antigues feixes costerudes on antigament s'hi havia plantat vinya.
    Protecció
    Legal
    Pla Especial Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08213A008000300000JP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Roureda del gènere Quercus que domina el paratge del torrent de la Font del Roure. Es tracta d'un espai situat a obaga i ombrívol, amb una elevada humitat edàfica més o menys permanent, que pot sobtar en cotes baixes del litoral però que té la seva causa en l'elevada humitat atmosfèrica, per proximitat al mar i el paper destacat de la marinada. La litologia del terreny amb grans gruixos de sauló que permeten la retenció d'humitat disponible en èpoques més seques també hi juga un paper molt important. La roureda d'aquest torrent cohabita amb alzinar (Quecus ilex), que s'estén majoritàriament a mida que deixem de banda el torrent. Els exemplars són adults majoritàriament, amb capçades que sobrepassen els 12 metres de diàmetre, actualment sense de fulles. La majoria dels espècimens tenen una alçada de vint metres, que augmenta un cop la capçada s'ha enverdit. El tronc és semblant al de l'alzina, rugós i grisós. El volt de soca oscil·la al voltant d'uns tres metres i mig i el volt de canó d'uns dos metres i mig a tres metres aproximadament, pels exemplars més grans. Al seu voltant podem trobar un estrat arbustiu d'arç blanc (Crataegus monogyna), marfull (Viburnum tinus), aladern (Rhamnus alaternus) i llorer (Laurus nobilis). També s'ha localitzat gran quantitat de galzeran (Ruscus aculeatus). A l'estrat lianoide, l'arítjol (Smilax aspera), el lligabosc (Lonicera implexa), s'aferren a les alzines més grans del torrent, mentre que l'heura (Hedera helix) és la que s'agafa al tronc dels roures i cobreix majoritàriament el sòl. Com a substrat herbaci cal destacar la presència de la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides), i el marxívol (Helleborus foetidus), una planta espontània molt tòxica i l'esparreguera .
    Pel que fa a la fauna, es tracta evidentment d'un espai d'hàbitat privilegiat per a moltes espècies d'ocells i mamífers, com el gaig (Garrulus glandarius), mallerengues com las carbonera (Parus major), blava (Cyanistes caeruleus), cuallargues (Aegithalos caudatus), el pit roig (Erithacus rubecula), el cargolet (Troglodytes troglodytes), varis tipus de pardal, el raspinell comú (Certhia brachydactyla), etc . D'entre les mamífers, cal assenyalar els nombrosos rastres de porc senglar (sus scrota), i les femtes de guineu (Vulpes vulpes) i fagina (Martes foina), a part de petits rosegadors, o amfibis com el gripau comú (bufo bufo) i rèptils com la serp verda (Malpolon monspessulanos).

    Molt a prop de la capçalera d'aquest torrent, en el seu marge dret, hi ha la Font del Roure, de característiques similars a la bassa que es troba al proximitat de la font de Can Colomer i una cova de sauló que s'ha anat malmeten per la presència d'arrels en el seu sostre i la manca de manteniment.

    La fusta del roure està considerada de gran duresa, molt bona per a la construcció i per a treballs d'ebenisteria. Juntament amb l'alzina tenen un gran poder calorífic. L'escorça és rica en tanins i antigament era utilitzat per adobar el cuir. Molt apreciat per a la fabricació de botes. Poden ser conreats com a planta ornamental i per evitar l'erosió. Els glans serveixen per a l'alimentació del bestiar.
    El roure és símbol de força en moltes cultures. Sense anar més lluny, nosaltres emprem l'expressió “fort com un roure”. En la tradició escandinava, el Déu Vainamoinen, va crear els roures per tal de donar ombra i aixopluc als ocells.

    AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
    MASCLANS I RIVÉS, F. (1958) Guia per a conèixer els arbres. Barcelona. Ed. Montblanc-Martin.
    Medi Natural. Barcelona.