Riu Anoia
La Torre de Claramunt

    Anoia
    La Torre Baixa (08789 La Torre de Claramunt)
    Emplaçament
    A llevant el terme, seguint la línia de la C-15
    256

    Coordenades:

    41.54324
    1.68991
    390728
    4599893
    Número de fitxa
    08286-84
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    ACA (Agència Catalana de l'Aigua. c/Provença, 204-208. 08036 Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, La Torre de Claramut, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia travessa el terme de La Torre de Claramunt pel seu extrem est, en sentit nord-sud, creant una llengua de terra que forma part del municipi a l'altre costat del riu. És a més a a més, el destí final de la riera de Carme, que recull l'aigua bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. L'entorn del riu conserva una vegetació formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale). També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern

    Actualment la presència del riu al municipi és molt poc apreciable, sobre tot perquè travessa un sector molt petit del terme i perquè passa per un sector totalment envoltat de carreteres i nusos de comunicació, on s'ubiquen nombrosos polígons industrials, així com les indústries Virtisú, SL amb la qual cosa l'accés es fa molt difícil.

    Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament econòmica important, especialment per l'aprofitament del curs fluvial com a font energètica per al moviment de molins i desprès indústries. En el cas del riu Anoia, al seu pas per La Torre de Claramunt, destaquen especialment les indústries papereres (molí del mig i molí de baix), avui transformat en les empreses Virtisú, SL

    LLORET I ORTÍNEZ, T. (2006) "Els molins paperers de l'Anoia al segle XVIII: entre el mas i la fàbrica" a Miscel·lània Aqualatensia/12. CECI. Pg..143-183. MUNÉ I SELLARÉS, L. (1983) "Els molins paperers de a comarca de l'Anoia. Introducció al seu estudi" a Miscel·lània Aqualatensia/3. CECI. pàg 185-23. RIBA GABARRÓ, J. (1988) "La Torre de Claramunt" a Història de l'Anòia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.