Riu Anoia
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    (08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    Extrem nord del terme municipal de Santa Margarida.

    Coordenades:

    41.57987
    1.59875
    383190
    4604079
    Número de fitxa
    08250-128
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    La degradació i la destrucció de la vegetació del riu Anoia es fa palesa en molts trams estudiats. Algunes de les causes d'aquesta són els horts i els camps de conreu que trobarem durant el recorregut, els dos marges, els incendis, etc, també la canalització de la zona del pont de can Mateu i l'extracció indiscriminada d'aigua.Tot i això, encara ens és possible trobar reductes amb la típica i característica vegetació palustre; molts d'aquests indrets s'han salvat de la seva degradació gràcies a la seva inaccessibilitat o a la impossibilitat d'ésser conreats. Per altra banda, el tram de llera entre la Creu del Maginet i vers llevant ha estat ordenat i arreglat recentment per convertir-se un passeig arbrat.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Pública
    ACA. (Agència Catalana de l'Aigua. c/ Provença, 204-208, 08036 Barcelona)
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    El riu Anoia és la principal conca fluvial que travessa la Comarca de l'Anoia, a la qual dóna nom. El seu naixement es produeix en quatre deus entre Calaf i Argençola, i no és fins que no s'ajunten al municipi de Jorba, que es pot parlar pròpiament dit del riu Anoia. Desemboca al riu Llobregat al municipi de Martorell. La seva llargada és de 68 km., i recorre els municipis de Jorba, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, la Pobla de Claramunt, Capellades, Sant Sadurní d'Anoia, Gelida i Martorell. El riu Anoia frega el terme de Santa Margarida de Montbui pel nord en sentit oest-est, i serveix per fer de línia fronterera entre aquest i el municipi d'Igualada. És a més a més, el destí de bona part dels torrents i rieres que travessen el terme. La vegetació està formada per espècies típiques d'aquest hàbitat com la canya (Arundo donax), el pollancre (Populus nigra), l'àlber (Populus alba), la freixa de fulla petita (Faxinus angustifolia), etc, que ocupen els marges dels rius i els torrents. A l'interior del riu trobem el canyís (Phragmatites australicus), la boga (Typhetum latifoliae i T. angustifolia) etc; també cal fer esment dels créixens (Apiuin nodiflorum, Nasturtiuin officinale), recol·lectats per fer amanides. També, dintre d'aquesta vegetació, ens cal fer esment de les espècies del gènere Cardus, de l'olivarda (Inula viscosa) i el llentiscle (Pistacia lendscus), totes elles productores de fruits i llavors tan importants per als ocells granívors i frugívors durant el seu pas postnupcial i a l'hivern.

    Històricament el riu fou un dels eixos vertebradors de la comarca de l'Anoia, del qual rep el nom, i ha estat font d'aprofitament energètic, especialment per l'aprofitament del curs fluvial pel moviment dels molins fariners, paperers i bataners.

    CALVO, A. M.; BARTROLÍ, M. GUARRO, J. (1983). Estudio de la microflora de las aguas superficíales del río Anoia. Col·lectanea Botànica, vol. 14.