Riera del Morral del Molí

Abrera

Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jau­me i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en ge­neral, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre.

Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’ar­bredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (Saponaria officinalis), l’estroncasangs (Lithrum salicaria), la menta (Mentha offici­nalis) i la cua de cavall (Equisetum telmateia), entre d’altres. Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (Emys orbicularis) –i s’ha detectat la pre­sència d’un adult de tortuga de florida (Trachemys scripta)– i d’aligot (Buteo buteo). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbis­bal (Castell, Margall i Miralles,2016).

Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les caracte­rístiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’es­cassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfolo­gia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.

La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria con­servar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant.

Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme munici­pal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (Glaucium flavum) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (Charadrius dubius) que hi nidifica i és una espècie protegida.