Riera de Santiga
Santa Perpètua de Mogoda
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Riera de Santiga travessa longitudinalment el sector occidental del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. A l'entorn de la riera trobem una important arbreda, que presenta flora i fauna associada a ambients mediterranis humits. S'han observat 90 espècies d'ocells en diferents èpoques de l'any. La frondositat de la vegetació i la diversitat d'espècies de la zona la converteixen en un hàbitat d'importància comarcal. Algunes espècies interessants a la zona són la cua de cavall i les falgueres, que es desenvolupen en un estat herbaci deixant espai a arbres com l'àlber, l'om o el trèmol.
Història
Ressenya històrica extreta de CANYAMERES, 2009:
La riera de Santiga és un d'aquells casos de llarga coexistència del nom antic amb el topònim viu. Així el topònim Canalies perd el seu ús per designar la riera des de l'església i castell d'Antiga fins al pla d'Albinyana (inclou el que avui es denomina riera Seca). A finals del segle XV, el topònim Canalies sembla que ja no s'utilitzava, de fet, el topònim actual de la Ferrussa ja s'esmenta en documents de la segona meitat del segle XVI. L'any 1471 quan es ven el mas Seriol de Santiga (can Lloberes) a les afrontacions de les terres del mas, ja s'esmenta la riera amb el topònim "de Santiga".
L'any 1587 en la venda a carta de gràcia del mas Ferran de Santiga (can Mallol) coexisteixen les dues formes en la descripció de les afrontacions del mas i les peces de terra: Hi ha la "riera de Santiga" i la "riera de Canalies". L'any 1791 la fórmula descriptiva emprada en un plet dels amos de la Ferrussa és "riera de Canalies ara dita de Santiga". És per tant un cas poc freqüent de topònim mort que es va perpetuant en els documents quasi fins els nostres dies.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda.
CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 98-99.
