Riera de Ribes
Sitges

    Garraf
    Zona Terramar
    Emplaçament
    La desembocadura se situa al costat de l'estació depuradora d'aigües residuals

    Coordenades:

    41.22427
    1.78307
    398001
    4564368
    Número de fitxa
    08270 - 671
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Segle
    Sense data
    Estat de conservació
    Dolent
    Aquesta zona es veu especialment alterada per la sobrefreqüentació humana, l'abocament de deixalles sòlides i les infraestructures de depuració d'aigües residuals, d'un camp de golf i un hotel d'apartaments.
    Protecció
    Legal
    BOE 176 24 de Juliol de 2001
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sitges, Pl Ajuntament n/s, Sitges 08870
    Autoria de la fitxa
    Laia Massansalvador Soler

    La riera de Ribes neix al terme de les Cabanyes, a l'Alt Penedès, i desemboca al terme de Sitges. La desembocadura de la riera és un espai limitat per la platja, la via de ferrocarril de RENFE i els terrenys de l'estació depuradora d'aigües residuals. En aquest espai, la riera forma una petita llacuna de 1'5 hectàrees, on es barreja l'aigua de la riera i el seu aqüífer d'aigua dolça amb l'aigua de la Mediterrània, actuant com a indret pont entre les grans zones humides dels deltes del Llobregat i de l'Ebre. La vegetació que hi abunda són herbassars de ruppia, jonqueres i restes de salicornar. A la platja hi creix la vegetació anual colonitzadora de cúmuls de restes orgàniques i graves amb crucianel·la. Pel que fa a la fauna vertebrada, s'hi detecten llisses i anguiles com a fauna marina i, en èpoques de pas, s'hi poden veure el martinet blanc, la gamba roja vulgar o altres ocells limícoles que s'hi aturen. Durant l'hivern, hi podem veure diferents aus aquàtiques, com per exemple el corb marí emplomallat, el cabussó emplomallat o el gavot.
    A les rieres del massís del Garraf hi ha, barrejades amb bosquines d'alzines, alguns caducifolis i arbres de ribera esparsos, com àlbers (populus alba) i plataners (platanus hispanica) i petits fragments de comunitats de ribera, amb avellaners (corylus avellana), per exemple. La comunitat arbòria més freqüent, present en forma de petites bosquines, és l'omeda amb mill gruà, on s'hi troben representades algunes de les espècies de caire euro-siberià que es troben també a l'alzinar, com l'arç blanc (crataegus monogyna), el sanguinyol (cornus sanguinea), lleteresa de bosc (euphorbia amygdaloides) o el mill gruà (ithospermum purpurocaeruleum).

    Sense cap figura de protecció, sols de l'agència catalana de l'aigua. Llei de l'aigua: Reial Decreto Legislativo 1/2001 del 20 de julio .BOE 176 24 de Juliol de 2001.

    LUNA I TOMÀS, Gonçal (2004). "Parcs del Garraf, Olèrdola i el Foix. Barcelona" Diputació de Barcelona. III Trobada d'Estudiosos del Garraf comunicacions presentades els dies 19 i 20 de novembre de 1998 al Museu de Gavà Trobada d'Estudiosos del Garraf ( 3ª:1998:Gavà). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Servei de Parcs Naturals, 2000.
    IV Trobada d'Estudiosos del Garraf : comunicacions presentades el dia 21 de novembre del 2002 a Vilanova i la Geltrú. Trobada d'Estudiosos del Garraf( 4a: 2002: Vilanova i la Geltrú). [Barcelona] : Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, Xarxa de Parcs Naturals, 2004.