Riera de Merola

Casserres

La riera de Merola és afluent del riu Llobregat i neix al sud de Casserres; després de fer de termenal de Viver i Serrateix i Puig Reig, desemboca al seu col·lector, aigua amunt de l'Ametlla de Merola. La capçalera de la riera en el tram que transcorre per Casserres, circula per un territori majoritàriament despoblat. Es tracta d'un sistema fluvial representatiu i emblemàtic i la seva importància es veu reflectida des d'antuvi amb la construcció varis molins avui encara dempeus (Molí de Dalt, Molí del Mig i Molí de Baix)
Les seves aigües conserven un grau de qualitat elevada i això queda palès en els diferents poblaments faunístics i vegetatius que es localitzen al llarg del seu curs. El bosc de ribera segueix una franja estreta resseguint el curs de l'aigua amb una gran diversificació en quan a espècies que es troba limitada al costat d'àrees obertes de pastures i camps cultivats o erms.
Cal destacar alguns trams amb vegetació de joncedes i zones de bardisses i boix (Buxus sempervirens) alternades amb vern (Alnus glutinosa), salze (Salix alba), sarga (Salix elaeagnos), pollancre (Populus nigra), el plataner o l'àlber, el freixe i el gatell amb alguns exemplars d'avellaner. En aquells marges on no hi ha vegetació arbòria, l'esbarzer juntament amb l'arç blanc, l'aranyoner, el roser bord, el lligabosc, el roldor o l'aranyoner entre altres van substituint la comunitat arbòria. No obstant això serveix de refugi a nombrosos ocells i petits mamífers. La sarga o l'herba sabonera es troba més aviat representada en la zona d'aiguabarreig de la Riera de Merola amb el riu Llobregat. Entre els arbusts i plantes enfiladisses destaquen l'arç blanc, l'olivereta, el sanguinyol, l'heura, la vidalba, el lligabosc. Prop dels molins i horts que es troben en llarg de la riera hi creixen els canyissars boga espargani i plantatge d'aigua
La vegetació aquàtica està formada per espècies microscòpiques, algues i l'asprella pudenta (Chara), que creix en abundància per la gran quantitat de carbonat càlcic. També es poden localitzar algunes espècies de Cladophora en aquells indrets on l'aigua corre i és per tant més rica en nutrients. Té uns filaments llargs i ramificats de color verd més fosc.
Pel que fa a les comunitats faunístiques pròpies d'ambients aquàtics i de ribera hem de destacar la presència d'una important població de granota verda ibèrica (Pelophylax perezi) tant a la bassa del Molí del Mig com a proximitat de les rescloses dels tres molins. Per altra banda en algun dels bassals pròxims del Molí de Dalt hi ha alguns exemplars de granota roja (Rana temporaria) i de reineta (Hyla meridionalis). També hi ha serp d'aigua (Natrix maura). Les comunitats de peixos que viuen en aquestes aigües més lentes i per tant menys oxigenades i més càlides són el bagra (Leuciscus cephalus), el barb (Barbus meridionalis graellsi). La fauna vertebrada associada a aquest medi és molt variada. En són exemple els rapinyaries com l'aligot, o carnívors com la fagina (Martes foina), la geneta (Geneta, geneta), la guineu (Vulpes vulpes). També hi ha presència de la rata d'aigua. Entre els ocells cal destacar aquells que venen a nidificar procedents del continent africà com l' oriol(Oriolus oriolus), el puput (Upupa epoops), l'abellerol (Merops apiaster) i l'oreneta vulgar (Hirundo rustica). També destaquen el pardal comú (Passer domesticus), el verdum (Charduelis chioris), el rossinyol bord (Cettia cetti) i el rossinyol (Luschinia megahynchos), el repicatalons, la merla (Turdus merula), la merla d'aigua (Cinclus cinclus) o la cuereta torrentera (Motacilla cinerea). En alguns troncs d'arbre s'han observat nius de picot.