Riera de les Febres
Casserres
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La Riera de Graugés o Riera de Ballús, en el seu pas per l'Ametlla de Casserres pren el nom de Riera de les Febres desguassant les seves aigües al riu Llobregat just per sota la Colònia de l'Ametlla de Casserres o Colònia Monegal.
El curs baix travessa una zona majoritàriament agrícola on el bosc de ribera ressegueix la llera en una franja estreta formada per salzes, pollancres, oms, i freixes amb sotabosc de saüc, arç blanc, roldor i bardissar alternat amb herbassars propis d'aquests ambients humits, destacant una important comunitat de menta pebrera. En els trams més antropitzats hi ha una pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes degut a la introducció d'espècies alienes, com l'acàcia, provinents de la proximitat dels jardins.
A les zones més feréstegues alternen les marjades boscoses de roure de fulla petita i alzina carrasca amb pineda secundària de pi blanc i pinassa.
Riera amunt hi ha vàries passeres que permeten travessar a peu el riu, sovint es tracta de blocs de pedra col·locats de forma lineal. Riera avall a la colònia hi ha una passera en forma de pont de doble arc, construïda de pedra vista i barana de ferro que permet passar d'un costat a l'altre quan hi ha crescudes importants. Aquesta riera té dues fonts, la de les Febres i la de les Monges, aquesta última colgada.
La fauna vertebrada hi és present amb una comunitat de carnívors ben conservada com la fagina, la geneta o el senglar. També hi ha presència d'aus com els rapinyaires, bernat pescaire, verdums, picot, oriol i ballester. Les espècies de peixos que es localitzen en alguns trams de la riera són la bagra comuna i el barb de muntanya. En aquesta zona d'aigües més tranquil·les és fàcil observar la granota roja o comuna. Durant la realització del Mapa de Patrimoni, s'ha detectat la presència d'un exemplar adult d'Aufrany (Neophron percnopterus) a la part alta de la riera. Es tracta d'un ocell protegit en l'àmbit, català, espanyol i europeu. És un carronyaire molt conegut que en el cens de 2004 s'avaluava la seva població en 34-40 parelles.
En el seu curs hi havia la Font de les Monges, però actualment resta colgada i inutilitzada.
Història
Quan es va fer el safareig del carrer de dalt de la Colònia Monegal es va construir una resclosa per tal de canalitzar l'aigua fins al safareig. Aquest va quedar en desús amb la introducció de la rentadora a les cases i es va anar malmetent. Amb els aiguats de l'any 1983 va patir greus desperfectes quedant del tot inutilitzada.
Bibliografia
ARNOLD, E.N. ; BURTON, J.A. (1982). Guia de Campo de los reptiles y anfibios de España y de Europa. Ed. Omega. Barcelona.
AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1988). Els amfibis i rèptils del Berguedà. Atles herpetològic del Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm, 24, pàgs 13 a 25. Berga.
AYMERICH, P.; SANTANDREU, J. (1998). Fauna del Berguedà. Centre d'Estudis Musicals
del Berguedà. Ed. L'Espill. Berga.
AYMERICH BOIXADER, PERE (2000). Una flora singular, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol, núm. 67, pàgs. 14 i 15. Berga.
AYMERICH, P.; SANTACREU, J. (2002). Fauna al Berguedà, dins revista cultural del Berguedà, L'Erol núm. 73, pàgs. 9 a 25. Berga
BOLÓS, O. De VIGO. J. (1984). Flora dels Països Catalans, volum I. Ed. Barcino. Barcelona.
CABANAS, L. (1984). La fauna de les aigües del Berguedà dins revista L'Erol, núm. 8. Berga.
CORTINA RAMOS, A.; GORDI i SERRAT, J. (2007) Carta del Paisatge del Berguedà. Programa de Gestió dels Paisatges del Berguedà. Generalitat de Catalunya.
DOMINGO DE PEDRO, Marius (2011). Rapinyaires a Catalunya. Conèixer-los i observar-los. Physis núm. 2. Cossetània Edicions.
GORDI, Josep i CORTINA, Albert (2006). Carta del paisatge del Berguedà. Diagnosi de les dinàmiques dels paisatges del Berguedà. El paisatge agroforestal de la riera de Clarà, fitxa 2.7. Perfil 2.7 i Mapa 2.7. Laboratori d'Anàlisi i Gestió del Paisatge. Ed. Generalitat de Catalunya i Consell Comarcal del Berguedà.
