Riera
Capolat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, planta pis i unes petites golfes, al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament d’est a oest.
Al segle XX s'enderrocà la casa antiga i sobre la mateixa s'hi construí l'edifici que veiem a dia d'avui.
A l'est del mas Riera hi trobem la masoveria que és una casa de planta rectangular amb un petit cos afegit en el mur de llevant. Mostra coberta a dos vessants amb el carener orientat aproximadament de l’est a l’oest. Consta de planta baixa, planta pis i probablement unes petites golfes. Al davant del mur sud-est hi ha un porxo a la planta baixa i terrassa a nivell del pis. Gran part dels murs presenten revestiment de ciment pòrtland, en els llocs on és visible el parament aquest està format per conglomerat i pedra sorrenca de forma i mides irregulars. No s’ha trobat constància documental sobre l’existència de la masoveria de Riera que probablement deuria ser una obra de finals del segle XVIII o principis del XIX.
Uns 40 metres al sud-oest del mas Riera hi trobem la pallissa, datable del segle XVIII. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular adossada a un marge que permet tenir accés a peu pla en els dos nivells en que està dividida. Consta de dues plantes amb teulada a dos vessants que té el carener orientat d’est a oest perpendicular a les obertures.
Història
Ens trobaríem davant d'un dels masos més antics del municipi de Capolat, amb els orígens molt probablement altmedievals. De fet, el seu topònim, Vilar, ens deixa entreveure el possible orígen: un vilar. En tenim constància documental des del 13 d'octubre de 1314, quan apareix com una afrontació en l'establiment del mas Riu. El nom actual, Riera, prové de la família que s'hi establí a partir del segle XVI i portaven el mateix nom de Riera, que acabarà provocant el canvi de nom de Vilar per Riera.
Tot i l'enderrocament del segle XX, arquitectònicament podem distingir diferents fases constructives:
Segle XVIII: l’únic edifici amb una certa antiguitat és la pallissa, està adossada a un marge rocós en l’inici d’un petit tossal que s’avança al sud. Consta de dos nivells, la planta baixa destinada al bestiar i el nivell superior és un assecador.
Segle XIX: probablement d’aquesta època data la construcció de la masoveria.
Segle XX: s’enderroca la casa antiga i es construeix l’edifici actual, que segons informacions orals, ocupa les mateixes dimensions que l’anterior.
Bibliografia
BOLÒS, Jordi (2006). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix. Segles X-XV. Fundació Noguera, Barcelona.
CASACUBERTA, A., CUNILL, J., SÁNCHEZ, J. (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.
SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004). Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.
