Rexach
Olost

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 1200 metres per pista forestal de la carretera BV-4405, punt quilomètric 2'700

    Coordenades:

    42.00058
    2.07723
    423579
    4650252
    Número de fitxa
    08149 - 9
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Renaixement
    Segle
    XVI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes subsidiàries de planejament d'Olost, 1992.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23165
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 006A00002
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Rexach està situada en un punt elevat al nord-oest del pantà de la Gavarresa i del Reixagó, al límit sud d'una esplanada elevada.
    Es tracta d'una masia de grans dimensions formada per diversos volums adossats de planta baixa, primer pis i golfes. Els murs són de maçoneria de pedra en el volum principal i més antic, amb carreus treballats delimitant les cantonades, alguna de les quals ha quedat integrada al mur. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
    La façana principal, orientada al sud-oest, conté dues cantonades integrades que denoten diverses ampliacions de l'edifici. A nivell de planta baixa hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la inscripció a la llinda "FET AL 1368 Y RENOVAT PER LLUIS REXACH 1912", a més de tres finestres emmarcades amb pedra bisellada repicada modernament. Al primer pis hi ha quatre balcons, dos emmarcats amb pedra treballada i dos amb pedra motllurada. El central d'aquests últims, situat sobre el portal, conté la inscripció "1566 IHS MARIA FRANCESC REXAC" i el de l'extrem esquerre, amb decoració d'arc conopial a la llinda, conté la inscripció: "AVE MARIA MARIANO ROVIRA REXACH 1729", a més d'una creu intercalada que surt de la decoració d'arc conopial. A nivell de golfes hi ha quatre finestres de petites dimensions emmarcades amb pedra bisellada i ampit motllurat. A l'esquerra del volum principal hi ha adossat un volum que forma una terrassa a nivell de primer pis i un porxo a la planta baixa. El porxo de la planta baixa està format per una obertura d'arc rebaixat emmarcat amb pedra treballada i amb la inscripció "ANY 1950" en relleu a la clau de l'arc, i en la barana de ferro de la terrassa del primer pis hi ha les inicials "LL.R." també en relleu.
    La façana sud-est queda dominada per una de les ampliacions de l'edifici, amb el mur de càrrega arrebossat i la majoria d'obertures emmarcades amb maó, tot i que en la major part dels casos el maó queda ocult darrera l'arrebossat. A la planta baixa hi ha dues portes i dues finestres, al primer pis tres finestres balconeres i una galeria central formada per tres obertures, la central d'arc de mig punt i les laterals rectangulars, sustentades amb dues columnetes de pedra treballada. A nivell de golfes hi ha quatre finestres.
    La façana nord-est mostra dues parts ben diferenciades, amb un volum modern, bastit fa poques dècades a la dreta i un volum d'obra a l'esquerra. En aquesta part s'observa 5 esveltes obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó i parcialment tapiades a la planta baixa, i una galeria al primer pis formada per cinc obertures d'arc de mig punt emmarcades amb maó.
    La façana nord-oest mostra a la meitat esquerra l'últim volum adossat, bastit modernament. A la meitat dreta s'observa el volum antic amb el cos adossat al davant que forma una terrassa a nivell de primer pis. A nivell de planta baixa, en el cos adossat, hi ha una finestra i una porta emmarcades amb pedra bisellada i una obertura d'arc rebaixat. Al primer pis, ja a la façana del volum antic, hi ha quatre portes, una emmarcada amb pedra bisellada i tres emmarcades amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, una de les quals repicada modernament. A nivell de golfes hi ha únicament una finestra emmarcada amb pedra bisellada.
    Envolten la masia diverses estructures i edificacions, entre les que es compten la casa del pastor, la masoveria, la tina de glans, l'horta i la pallissa, situada uns metres a l'oest de la masia i bastida amb murs de maçoneria de pedra en el nivell inferior i d'obra vista en el superior. Conté nombroses obertures emmarcades amb maó, essent finestres a la planta baixa ( amb alguna porta intercalada) i portes d'arc rebaixat al primer pis.

    Es conserva el llinatge des del segle XI. També tenen recollida tota la genealogia.

    Rexach es troba documentada el segle XI (1050) en una donació de l'hereu Duran Rexac d'una vinya i altres terres. L'any 1364 s'amplia el patrimoni adquirint Rexach mitjà. En un document del 22 de novembre de 1406 apareix Rexach dins el llistat de caps de cases súbdits del monestir de Lluçà. En el capbreu de béns d'aquest mateix monestir de l'any 1434 apareix documentada Rexach pagant censos a la batllia de Pecanins. Torna aparèixer en el fogatge de 1553 formant part de la parròquia d'Olost.

    IGLÉSIES, Josep (1981). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Dalmau.
    MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
    PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
    Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. Olost. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 1982.