Retaule del Roser de l’església de Valldeperes Navàs

    Bages
    A l'església de Santa Fe de Valldeperes. Antiga quadra de Valldeperes, pertanyent a l'antic terme del castell de Castelladral. Actual parròquia de la Coromina (Cardona).
    Carretera a Cardona (C-55), al km. 57,9 (al polígon La Cort, de Cardona), pista asfaltada en direcció est i després nord-est, uns 2,5 km.
    480

    Coordenades:

    41.90809
    1.73134
    394781
    4640350
    08141 - 195
    Patrimoni moble
    Objecte
    Modern
    Renaixement
    XVII
    Bo
    Legal
    • BCIL
    Pla Especial Urbanístic de Protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages), 2018, amb el núm. 39.01.EA. Núm. registre BCIL: 13929-I Publicació DOGC: 29/04/2019
    Restringit
    Religiós
    Privada accessible
    08140A011000230000IB
    Jordi Piñero Subirana

    Retaule de fusta daurada i policromada amb pintures sobre tela que es troba a l’interior de l’església de Santa Fe de Valldeperes, dedicat a la Mare de Déu del Roser. És col·locat a la capella lateral del costat nord. Es tracta d’un retaule de dimensions modestes, d’estil renaixentista (posterior a 1610) i d’autor desconegut. Es diferencia del retaule de sant Isidre (situat a la capella enfrontada i corresponent ja a la plena etapa del barroc) per l’estructura més plana i amb un caràcter marcadament narratiu, i perquè les escenes principals estan pintades sobre tela, en lloc de ser tallades en fusta.

    El retaule es distribueix verticalment en quatre nivells: predel·la, dos pisos i àtic; i horitzontalment en un carrer principal i dos de laterals, separats mitjançant columnetes de tipus semblant a un balustre, amb capitells d’ordre corinti.

    Les escenes pintades, d’una qualitat discreta, són les característiques del cicle del Roser. A la predel·la hi trobem (d’esquerra a dreta) l’Oració a l’hort de Getsemaní, la Flagel·lació, la Coronació d’espines i el Camí del Calvari. Al primer pis hi ha l’Anunciació, la Visitació, la Presentació al Temple i el Naixement. Al segon pis hi ha Jesús entre els doctors, la Pentecosta, la Resurrecció i l’Ascensió. A l’àtic hi ha l’Assumpció, la Crucifixió i la Coronació de la Mare de Déu. La imatge de la Mare de Déu del Roser de la fornícula central té un aire clarament renaixentista i podria ser anterior al retaule. Al seu damunt hi ha una imatge de santa Apolònia, amb el seu atribut d’un queixal arrencat. Els laterals del retaule tenen guardapols ornamental, i el sobreàtic és ornamentat amb figures d’angelets i altres decoracions.

    Informació facilitada pels propietaris

    L’església de Santa Fe de Valldeperes ja existia l’any 977, és d’origen romànic i al segle XVII s’hi van realitzar diverses reformes tot afegint-s’hi dues capelles laterals. La de migdia, on es situa el retaule de sant Isidre, té inscrita la data de 1658. D’aquesta època es conserven dos retaules situats a les capelles laterals. Un és dedicat a la Mare de Déu del Roser, d’època renaixentista i posterior a 1610, d’autor desconegut. L’altre és el retaule de Sant Isidre, que data de 1660. A l’altar major hi havia el retaule principal, sota l’advocació de Santa Fe, construït durant el segle XVIII i cremat durant la Guerra Civil de 1936. Se n’han conservat, però, les imatges escultòriques de santa Fe i dels sants metges (sant Cosme i sant Damià), per bé que molt restaurats. Durant els fets anticlericals de la Guerra Civil, abans que arribessin els escamots revolucionaris la família Sunyer va poder desmuntar i amagar el retaule del Roser, que es va salvar intacte. El de Santa Fe fou pràcticament destruït i el de sant Isidre va sofrir algunes destralades.

    BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 178.

    BARBERÀ, Jaume (2019). “Santa Fe de Valldeperes”, El Butlletí. Amics de l’Art Romànic del Bages, núm. 189 (maig-agost, 2019), Manresa, p. 7-9. (http://aarb.cat/publicacions/189.pdf)

    JUNYENT, F.; MAZCUÑÁN, A. (1984). “Santa Fe de Valldeperes”. Catalunya Romànica, El Bages, Vol. XI. Barcelona, p. 351.